L'oportunitat tudada

L'espectacle assegura continuïtat. Ara toca guerra de guerrilles, podríem dir. A Pollença i Campos, on els respectius batles destitueixen dels governs municipals els regidors del PSM. Aquest darrer partit s'irrita i amenaça amb "conseqüències". Tot això, quan quasi ni havien passat quaranta vuit hores de la roda de premsa "marxiana" del Consell de Mallorca per presentar un acord que no és tal per seguir junts al poder insular, i general.  Què és el que està passant? Senzillament que no hi hagué cap acord de pau, dimarts passat a la nit. Es pactà una mena de treva. A l'espera de com va el tema judicial de Miquel Nadal, de com va el canvi de cromos de la retirada de l'esmena de Son Baco a canvi de les noves places turístiques de Campos, de com evoluciona el tema de l'esmena del PP de Son Baco i de com actuarà el diputat munarista Bartomeu Vicens... en fi, que hi ha marro encara per poder aventurar que l'espectacle continuarà. Fins i tot si s'arreglassin tots aquestes menors qüestions, la cosa difícilment canviaria. Perquè del que es tracta, en el fons, és que el Pacte de centreesquerra està romput. Una altra cosa és que pugui arribar com un zombi fins a les eleccions, però és mort. Exactament igual que va passar entre 1999 i 2003.

Aleshores el punt d'inflexió va ser dia 12 de setembre de 2001. Després d'un estiu de malestar a dins UM per com es desenvolupava el pacte, en especial -com no!- per la mala relació mútua amb el PSM, es va arribar a una executiva -celebrada a Sineu- del partit nacionalista de centre a la qual diverses veus demanaren rompre el pacte. La intervenció de Maria Antònia Munar i Maximilià Morales calmaren els ànims, però UM pressionà fort i ferm. No sé si se'n recordaran, vostès: volia que no es reformassin les Directrius d'Ordenació del Territori que havia aprovat el Govern de Jaume Matas a la fi de la legislatura 1995-1999. Aleshores, aquell dia exacte -bo de recordar perquè va ser l'endemà de l'atac terrorista a les Torres Bessones de Nova York-, enmig d'una gran tensió política, Munar i el president Francesc Antich feren una roda de premsa al Consolat.

Un periodista demanà a Antich si el PSOE havia pactat d'amagat amb UM la no-reforma de les Directrius, i assegurà que de cap manera. Mentre, Munar se'n reia. Va ser una roda de premsa tan trista com simbòlica: el pacte estava trencat encara que duràs fins al 2003. Al cap d'un mes es confirmava que no hi hauria cap reforma de les Directrius. Ara, si fa no fa, es repeteix la mateixa història. En el PSM estan convençuts que existeix un pacte secret entre PSOE i UM, o entre Antich i Munar, per satisfer les exigències dels nacionalistes i, a més i a diferència d'abans, que dins el partit socialista s'està imposant la tesi que governar amb els dos socis és massa complicat i que, per tant, pel futur optaran només per UM, si l'aritmètica parlamentària els ho permet.

Així les coses, la confiança entre els socis és impossible. I les tensions rebrotaran cada dos per tres. És quasi un calc del que passà fa vuit anys, però al mateix temps és molt pitjor, perquè l'esquerra, tant el PSOE com el Bloc, en especial els socialistes, mai no ho havien tengut tan bé per créixer: ho tenien tot a favor seu, però ho han tudat quasi tot. Aniran a les urnes només confiant en la "por" que torni el PP com a carta electoral. Massa poc, després d'una segona oportunitat que rara vegada es té. L'han tenguda i l'han tudada.