Una notícia d'agència (Europapress) informa que dia 5 de novembre serà executat un ciutadà texà condemnat a mort per un jurat que, en les seves deliberacions, va fer intervenir la Bíblia per a legitimar moralment el seu veredicte. En un cas anterior, un tribunal federal d'apel·lelació havia reconegut que l'ús de la Bíblia en aquesta situació era una "influència externa", prohibida per la Constitució dels EEUU. Així i tot, conta l'agència, el tribunal va ratificar la pena de mort. La lectura de la Bíblia sempre havia estat dificultada pels guardians de les essències del catolicisme. No tothom podia accedir lliurement al llibre dels llibres, ja que, s'argumentava, era ple de frases i d'episodis susceptibles de ser interpretats arterosament per part de gent malvada o poc formada. Certament, és plena d'històries tòrrides, tant com de tendresa. Hi ha venjances de crueltat terrorífica, i la compassió hi raja amb magnanimitat. La sublimitat i la degeneració. I, en qualsevol cas, allò que havia donat de si la vida humana -el sobrenatural també és humà- bull en aquest llibre al marge de tots els llibres.

Perquè hi és tot, la Bíblia guardava una veritat que, en opinió dels jerarques, no tothom estava en condicions de destriar enmig de l'apassionant trajecte que s'havia de recórrer per arribar-hi. D'entre les persones autoritzades per acarar-se amb el llibre, record algun capellà de formació teològica tan deficient com la seva higiene personal. Ara supòs que l'Església catòlica ja no es deu interposar entre el lector i els textos bíblics. Són altres temps, diuen, afables i comprensius, els capellans d'ara. Cert: tota la història és feta d'altres temps. Quina paciència, Senyor...
Que en les deliberacions dels jurats en els EUA -possiblement també a altres indrets-, el llibre dels llibres aporti arguments definitius als partidaris de la pena de mort; i que aquesta pena s'apliqui després malgrat la il·legalitat que suposa aquesta "influència externa", són fets que aconsellarien, en un món amb cap i peus, ensenyar a rellegir la Bíblia de manera que hom la desposseís de tota autoritat legal. No se la pot emprar com a manual d'assassins ni com a codi penal.

La Bíblia és un monument de cultura que desborda l'univers del cristianisme, és un poderós patrimoni de la Humanitat, però mentre se l'entengui literalment com a font de moralitat, camí de perfecció i compendi de virtuts, hi haurà en el món qui l'associarà a la cadira elèctrica, de la mateixa manera com d'altres troben en l'Alcorà la justificació d'actes esgarrifosos. Tanta energia com es desvia per condemnar la satisfacció de les honestes i silvestres ganes de cardar, ben bé els jerarques cristians en podrien dedicar una part a ensenyar que la Bíblia no és un khalashnikov ni el passadís de la mort. Primer, naturalment, ells ho haurien de tenir ben clar.