Ahir Diari de Balears es feia ressò d'un estudi del Centre de Recerca Econòmica (CRE), que depèn de Sa Nostra i de la UIB. La cosa anava, fonamentalment, de canvi demogràfic i productivitat. Per si no ho vàreu llegir, us en faig cinc cèntims de les conclusions. L'estudi assenyala que la darrera dècada la població ha augmentat més del trenta per cent, sobretot per mor de la immigració estrangera, mentre que la productivitat va ser més baixa. La causa, segons la subdirectora del CRE, Aina Ripoll, és que els recursos s'han destinat a sectors de baix valor afegit i d'escassa qualificació. Una vegada més ens trobam davant el binomi més qualificació - més productivitat. L'augment de l'ocupació no implica l'augment de la productivitat. Fins i tot, a vegades és precisament un indicador que la cosa no rutlla. Cal contractar més gent perquè els qui hi són en aquell moment no són capaços d'absorbir la feina que hi ha. De vegades això està justificat. Però d'altres, no.

Una persona ben formada, que domina la seva feina, produirà molt més que un que s'hi acaba d'incorporar sense cap tipus de formació ni experiència laboral. I això és el que va succeir a moltes empreses durant la bonança econòmica. Contractaven treballadors recent arribats a la nostra illa, però que desconeixien la feina per la qual eren precisats. Evidentment els primers dies, les primeres setmanes, o fins i tot els primers mesos, segons la dificultat i l'especialització de la feina esmentada, el nou treballador haurà d'estar més centrat a familiaritzar-se en les eines, l'organització del treball i les tasques que ha de realitzar, que no a produir.

D'aquesta situació cal aprendre quelcom. I el que primer hauríem d'aprendre és que l'educació i la formació és fonamental per a què una societat avanci d'una manera sòlida i continuada. I no només pel tema de la productivitat! Una societat més culta serà també una societat més lliure, més crítica i amb més iniciativa. Però tornam al tema de l'article d'avui. Allò que va succeir durant els anys de creixement desmesurat va ser una autèntica follia. Els empresaris sovint no deixaven que els joves acabassin la seva formació. Abans d'obtenir la titulació corresponent, ja tenien ofertes laborals més que temptadores. I això passava a tots els nivells educatius. Quantes persones es varen afluixar d'acabar l'ESO perquè el mercat laboral els oferia una feina ben pagada? Quants abandonaren un cicle de formació professional per una oferta de treball? Fins i tot, quants deixaren inacabats els seus estudis universitaris per començar a guanyar doblers?

Tanmateix, ja ho advertíem alguns aleshores, això ha estat pa per avui i fam per demà. No hem de passar l'arada davant el bou, diu l'adagi vell. Primer hem d'aprendre, ens hem de formar i després ja treballarem.
Una de les poques coses bones que haurà tengut aquesta crisi haurà estat fer notar a la gent la importància d'estudiar i aprendre. Els qui més han notat els seus efectes, els que primer han quedat desocupats i als qui més els costa tornar a trobar-ne són els treballadors no qualificats, aquells que tenen una formació precària.
Tant de bo que la situació actual ens servesqui per no repetir les errades del passat i els joves invertesquin més temps i esforç a estudiar i aprendre.