nubes dispersas
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
24°

Cobrar per fer bonda

A França han començat a donar diners perquè els alumnes assisteixin a classe. Davant l'enorme problema de l'absentisme escolar -xacra que també afecta les nostres aules- s'ha començat a posar a prova un pla experimental de subvenció de l'alumnat, el qual funcionarà de la següent manera: cada grup d'alumnes començarà amb un dipòsit inicial de 2.000 euros, que podrà incrementar-se fins a arribar als 10.000 en cas que s'arribi als objectius d'assistència. Els diners, però, no pertanyen als alumnes de manera individual, sinó que hauran de servir perquè el grup pugui fer un viatge d'estudis, alguna activitat cultural, o per pagar la matrícula i les lliçons de l'autoescola. Des de fa un temps que estem assistint a mesures polítiques d'aquesta corda; en alguns municipis catalans i andalusos ja s'ha començat a premiar els joves de menys de 30 anys que passen el control d'alcoholèmia: se'ls dóna un carnet per anar al teatre, un descompte per sopar a un bon restaurant, 20 euros en efectiu, un número per a la rifa d'un viatge o per anar a Irlanda a estudiar-hi anglès.

Tot plegat, ben risible. Si aquí ja apliquem aquestes mesures en l'àmbit de la conducció juvenil, no em sorprendria gens que també les polítiques franceses de premi a l'assistència escolar fossin també ben rebudes. ¿A on anirem a parar? Al meu parer, aquest tipus de premis desvirtuen l'objecte a què s'apliquen: si premies l'educació amb diners, des de l'Administració, desdibuixes la seva naturalesa. El poder ha començat a tractar-nos d'una manera paternalista, familiar, gairebé establint un vincle sentimental amb el ciutadà; davant la contínua irresponsabilitat dels individus, de la seva infantilització accelerada, el poder ha hagut d'assumir un rol afectuós, benèvol, de caramel a la butxaca. Aquest paper que a França interpreta ara l'Estat amb els seus premis, fa només unes generacions l'interpretava la família; era el nucli familiar qui recompensava el jove després d'una bona actuació acadèmica; als joves de la meva generació, a casa se'ls comprava una motocicleta amb l'obtenció del graduat escolar; i un cotxe si aconseguien accedir a la Universitat.

Potser ha estat la dimissió d'aquesta funció en l'àmbit domèstic el que ha forçat el poder públic a fer aquesta feina, abans casolana, ara administrativa. L'Estat fa de pare perquè els pares han dimitit del seu rol, cosa ben trista. Professors i policies han assumit competències familiars. Els joves han d'estudiar i acudir a les aules perquè és la seva obligació, la seva responsabilitat, perquè d'aquesta manera aprendran a pensar i a valer-se per ells mateixos en el futur, amb llibertat de criteri i d'actuació. Si no se'ls fa entendre -des de casa!- que aquest és l'objectiu del sistema educatiu -formar persones lliures i capaces- i en canvi se'ls evidencia que aquest està lligat a objectius pràctics i immediats -una recompensa econòmica-, s'està desvirtuant el sentit de la institució. El Gran Germà d'Orwell s'ha transformat en Gran Pare: anem cap a un futur on tindrà sentit un Ministeri de les Cançons de Bressol.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per forastera, fa mes de 12 anys
Jaume, crec que tothom està d'acord que s'ha d'incentivar l'alumne bó amb mesures que l'ajudin a l'hora de comprar llibres, matricules, cursos, etc. Ara bé, em pots explicar com podem redreçar a l'alumne dolent? l'educació és un valor que s'ha de rebre des de l'entorn familiar i social i si aquests fallen, poca feina tenim la resta. I no és qüestió de doblers ja que l'educació és gratuïta i obligatòria i hi ha moltes famílies desestructurades que gasten en tecnològia i altres beneitures prescindibles, més que el necessari per estudiar un cicle formatiu. No es poden donar incentius econòmics indiscriminadament a tothom perquè són limitats i així l'unic que ferem és "encadenar" als alumnes que no volen fer res a un sistema educatiu que ja està desbordat, i fotrarem els que realment volen formar-se. I miquel té molta raó; tenir fills és molt més que parir-los.
Valoració:19menosmas
Per Regomira Puig, fa mes de 12 anys
Avui: - A on anirem a parar¿¿
D´aquí a vint anys: - A on anirem a parar¿¿
Amb persones amb la seva ideologia, sr. Comes, enlloc!!!
Valoració:-12menosmas
Per Regomira Puig, fa mes de 12 anys
No hi ha res mésroí que autoqualificar-se de bon pare. Això queda reservat als fills, segons el meu humil parer.
Valoració:0menosmas
Per Jaume Rosselló, fa mes de 12 anys
Si ensenyes als teus fills que demanar ajuda, avui en dia, és miserable confirmes la meva sospite. Actues com ho feien els nostres padrins. A mi em cauria la cara de vergonya si actuàs com ho feien ells en aquells temps, que es deixaven servir en taula i no col·laboraven per res en les tasques de casa. Repetesc: eren altres temps, feliçment superats a casa meva.
Valoració:2menosmas
Per miquel, fa mes de 12 anys
Jo només sé una cosa, i això pot sonar fatxa i tot el que volgueu, però per adoptar un fill has de pagar 18.000 euros i passar milers de controls psicològics, mentre que per tenir-lo només has de fotre un xisclet. No tothom pot tenir fills i en bona mesura la manca d'educació dels nins comença pels pares (ep, per una cosa tan senzilla com que no deim ni bon dia quan entram a un ascensor o a un bar). L'article de Comes és ben lúcid.
Valoració:19menosmas
Per Un bon pare, fa mes de 12 anys
Mirau quina misèria: un pare de família que demana ajuda... Un adult que no sap criar els seus fills. ¿Vol que li vingui una funcionària a casa mentre vostè mira el futbol o seu a la barra del bar? Als nostres padrins els hauria caigut la cara de vergonya, Jaume Rosselló
Valoració:1menosmas
Per Jaume Rosselló, fa mes de 12 anys
Llauzar ço que metz a llauzar
e blasmar ço que metz a blasmar

I jo em deman: quin mal hi ha en premiar allò premiable
i punir allò punible. Sempre hem de criticar per criticar...

És hora d´incentivar l´alumne bo i intentar redreçar el dolent; i per a això és bo qualsevol tipus de premi vengui d´onsevulla vengui. I si l´estat o la comunitat autònoma s´hi gasta doblers, ben gastats són.

Som un pare que n´està fins als collons que tant homes com dones sense fills li critiquin com educa els seus sense que ningú li dóni una mà per tan àrdua tasca.

I al sr. Melcior Comes li diria que els temps han canviat i que els vells esquemes es mostren obsolets. Cal urgentment assajar-ne de nous i mirar si fan efecte abans de tirar-hi terra al damunt.
Valoració:-10menosmas
Per Politicament incorrecte, però lúcid, fa mes de 12 anys
No sé de què tenen fet el cervell alguns. Us imaginau una pandilla de poca-soltes que únicament entrin a l´aula per cobrar? Què poden aprendre si no ho volen fer? Què poden contagiar als companys?
Com poden fer de la professió docent un càstig?
Si les famílies no saben o no poden fer-se responsables dels seus fills les hores que els correspon, que les institucions s´hi facin però que no exigeixin miracles a l´escola i la deixin treballar per a tots i no per uns quants bandarres.
Valoració:12menosmas
Per Aleix, fa mes de 12 anys
Els que els anys seixanta censuràvem la moral i els valors tradicionals (família, ordre, disciplina, estabilitat, seguretat econòmica...) per ser conceptes hipòcrites i estantisos, comprovam ara estupefactes que la manca d'aquests conceptes és igual de nociva i perillosa. No sé què es pot fer; però segur que els pares poden aportar qualque tipus d'ajuda. En això estic d'acord amb el que diu Comes.
Valoració:1menosmas
Per sudoku, fa mes de 12 anys
Molt bé Xesca, has quedat ben retratada. Em pots dir per favor per quin centre circules tu? És per NO dur-hi mai els meus fills. Sobre si m'he passat amb en Melcior, mirau, trob que he emprat el mateix to prepotent i desafiant que ell sol emprar. A més, la crítica (fins i tot injusta) és el mínim preu que ha d'assumir que accepta la responsabilitat d'opinar públicament. No ens hauria de fer cap llàstima. Faltaria més! A mi el que em fa llàstima és haver d'aguantar plantejaments polítics dretans cada parell de dies. El que critic de l'article no és si em sembla bé pagar per anar a classe. El tema és que ja n'hi ha prou de culpar dels problemes educatius al propi alumnat i als pares i mares. No tohom arriba a la institució educativa en les mateixes condicions "ideals" per encarar amb garanties el procés educatiu. Em sembla d'una obvietat insultant, però des de la dreta s'ignora sistemàticament aquest fet. Per això dic lo de l'extrapolació del model burgès. És una manera de dir-ho, Xesca. Una manera de parlar. El que vull dir és que la realitat és una altra: gran nombre d'alumnes que provenen de famílies que pateixen problemes socials X (exclussió, pobresa, entorn desestructurat, discriminació, etc.) que l'escola no pot resoldre per si mateixa però que tampco ha d'ignorar sistemàticament. En canvi de les paraules d'en Melcior s'entén que si l'infant no va a classe... és per culpa dels pares!!! I això és grosso modo el que critic del model educatiu liberal, que és "abstracte i ideal" perquè pressuposa en cada alumne unes condicions de partida que no hi són en realitat (en molts casos). I punto pelota.
Valoració:-6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente