Jaume, crec que tothom està d'acord que s'ha d'incentivar l'alumne bó amb mesures que l'ajudin a l'hora de comprar llibres, matricules, cursos, etc. Ara bé, em pots explicar com podem redreçar a l'alumne dolent? l'educació és un valor que s'ha de rebre des de l'entorn familiar i social i si aquests fallen, poca feina tenim la resta. I no és qüestió de doblers ja que l'educació és gratuïta i obligatòria i hi ha moltes famílies desestructurades que gasten en tecnològia i altres beneitures prescindibles, més que el necessari per estudiar un cicle formatiu. No es poden donar incentius econòmics indiscriminadament a tothom perquè són limitats i així l'unic que ferem és "encadenar" als alumnes que no volen fer res a un sistema educatiu que ja està desbordat, i fotrarem els que realment volen formar-se. I miquel té molta raó; tenir fills és molt més que parir-los.

Avui: - A on anirem a parar¿¿ D´aquí a vint anys: - A on anirem a parar¿¿ Amb persones amb la seva ideologia, sr. Comes, enlloc!!!

No hi ha res mésroí que autoqualificar-se de bon pare. Això queda reservat als fills, segons el meu humil parer.

Si ensenyes als teus fills que demanar ajuda, avui en dia, és miserable confirmes la meva sospite. Actues com ho feien els nostres padrins. A mi em cauria la cara de vergonya si actuàs com ho feien ells en aquells temps, que es deixaven servir en taula i no col·laboraven per res en les tasques de casa. Repetesc: eren altres temps, feliçment superats a casa meva.

Jo només sé una cosa, i això pot sonar fatxa i tot el que volgueu, però per adoptar un fill has de pagar 18.000 euros i passar milers de controls psicològics, mentre que per tenir-lo només has de fotre un xisclet. No tothom pot tenir fills i en bona mesura la manca d'educació dels nins comença pels pares (ep, per una cosa tan senzilla com que no deim ni bon dia quan entram a un ascensor o a un bar). L'article de Comes és ben lúcid.

Mirau quina misèria: un pare de família que demana ajuda... Un adult que no sap criar els seus fills. ¿Vol que li vingui una funcionària a casa mentre vostè mira el futbol o seu a la barra del bar? Als nostres padrins els hauria caigut la cara de vergonya, Jaume Rosselló

Llauzar ço que metz a llauzar e blasmar ço que metz a blasmar I jo em deman: quin mal hi ha en premiar allò premiable i punir allò punible. Sempre hem de criticar per criticar... És hora d´incentivar l´alumne bo i intentar redreçar el dolent; i per a això és bo qualsevol tipus de premi vengui d´onsevulla vengui. I si l´estat o la comunitat autònoma s´hi gasta doblers, ben gastats són. Som un pare que n´està fins als collons que tant homes com dones sense fills li critiquin com educa els seus sense que ningú li dóni una mà per tan àrdua tasca. I al sr. Melcior Comes li diria que els temps han canviat i que els vells esquemes es mostren obsolets. Cal urgentment assajar-ne de nous i mirar si fan efecte abans de tirar-hi terra al damunt.

No sé de què tenen fet el cervell alguns. Us imaginau una pandilla de poca-soltes que únicament entrin a l´aula per cobrar? Què poden aprendre si no ho volen fer? Què poden contagiar als companys? Com poden fer de la professió docent un càstig? Si les famílies no saben o no poden fer-se responsables dels seus fills les hores que els correspon, que les institucions s´hi facin però que no exigeixin miracles a l´escola i la deixin treballar per a tots i no per uns quants bandarres.

Els que els anys seixanta censuràvem la moral i els valors tradicionals (família, ordre, disciplina, estabilitat, seguretat econòmica...) per ser conceptes hipòcrites i estantisos, comprovam ara estupefactes que la manca d'aquests conceptes és igual de nociva i perillosa. No sé què es pot fer; però segur que els pares poden aportar qualque tipus d'ajuda. En això estic d'acord amb el que diu Comes.

Molt bé Xesca, has quedat ben retratada. Em pots dir per favor per quin centre circules tu? És per NO dur-hi mai els meus fills. Sobre si m'he passat amb en Melcior, mirau, trob que he emprat el mateix to prepotent i desafiant que ell sol emprar. A més, la crítica (fins i tot injusta) és el mínim preu que ha d'assumir que accepta la responsabilitat d'opinar públicament. No ens hauria de fer cap llàstima. Faltaria més! A mi el que em fa llàstima és haver d'aguantar plantejaments polítics dretans cada parell de dies. El que critic de l'article no és si em sembla bé pagar per anar a classe. El tema és que ja n'hi ha prou de culpar dels problemes educatius al propi alumnat i als pares i mares. No tohom arriba a la institució educativa en les mateixes condicions "ideals" per encarar amb garanties el procés educatiu. Em sembla d'una obvietat insultant, però des de la dreta s'ignora sistemàticament aquest fet. Per això dic lo de l'extrapolació del model burgès. És una manera de dir-ho, Xesca. Una manera de parlar. El que vull dir és que la realitat és una altra: gran nombre d'alumnes que provenen de famílies que pateixen problemes socials X (exclussió, pobresa, entorn desestructurat, discriminació, etc.) que l'escola no pot resoldre per si mateixa però que tampco ha d'ignorar sistemàticament. En canvi de les paraules d'en Melcior s'entén que si l'infant no va a classe... és per culpa dels pares!!! I això és grosso modo el que critic del model educatiu liberal, que és "abstracte i ideal" perquè pressuposa en cada alumne unes condicions de partida que no hi són en realitat (en molts casos). I punto pelota.