Suïcidis

A France Télécom ja duen 24 suïcidis en poc més d'un any. L'escandalosa xifra ha tret al debat públic la situació d'una empresa que provoca estrès entre els seus treballadors a causa de les incerteses que sobre els llocs de feina planen a diari. És evident que el futur dels empleats no té cap esperança de semblar-se al del conseller delegat del BBVA, Ignacio Goirigolzarri, que l'acomiaden als 55 anys amb un sou vitalici de 3 milions d'euros anuals. No sé què diferencia la telefònica francesa de la resta de grans empreses, però és segur que entre els suïcidats no hi ha cap directiu, malgrat fos el responsable directe de les decisions que provoquen aquesta inusitada mortaldat.

Fins que no surt a premsa i se'n parla, els suïcidis, com els acomiadaments massius, són efectes col·laterals del negoci; un exercici comptable menyspreable davant la grandesa de l'objectiu de fer diners per accionistes i directius. L'objectiu és tan clar que es pot assolir, fins i tot, amb la fallida de l'empresa. Sempre hi haurà un estat disposat a, amb els doblers de suïcidats i acollonits, fer-li dolça la caiguda.