Ho diu el refrany. I continua: veuràs moltes coses i no firaràs res. Els mercats ara semblen molt animats. Ha començat el temps de les fires, que de fet únicament són mercats més importants que els ordinaris, celebrats en llocs públics i en dies assenyalats. Actualment la majoria de fires es fan en diumenge, quan altre temps es realitzaven en un dia de festa a la localitat on tenien lloc. Arreu es celebren fires, tot i que ja no s'hi exposen gaire animals. Això sí, hi trobam tota classe de gèneres i coses per vendre. Els venedors, davant una concurrència de gent tan significativa, des de sempre, han aprofitat aquesta classe de mercats.
SI LA FIRA ÉS DOLENTA, QUINA CULPA EN TÉ EL VENTRE? Quan érem infants eren dies esperadíssims. S'hi muntaven unes quantes instal·lacions recreatives -com les casetes de tir al blanc-, els llocs de venda de dolços i llepolies i poca cosa més. Lògicament, s'hi podien veure els productes del ram industrial o comercial, màquines o eines, plats i olles, juguetes... tots els venedors s'enfeinaven en la seva promoció i venda. Fer fira significa establir un tracte, entendre's en una compra o venda, i quan diuen "no ho duria a fira" es refereixen a una cosa de la qual no estem gens segurs. A Mallorca hi ha dues èpoques de fires, una durant la tardor i l'altra a la primavera. D'aquí ve la dita "no hi ha fira sense garbes", perquè precisament les primeres fires de l'any eren dins el maig, quan ja segaven els ordis.
A FIRA, QUI NO HI DUU RES, HI TIRA. Dels temps passats als temps presents, les fires han canviat molt. Els caps de setmana assistir a elles s'ha convertit en un entreteniment festiu per a molts illencs, que aprofiten la jornada per dinar fora de casa. Abans, anar molt a les fires, estava mal vist. Diu el refrany: Qui va molt a fira i a mercat, quan és vell no té ducat. A Catalunya asseguren que "el que es guanya en molts mercats es perd en una fira" i al País Valencià "lo que han guanyat en set fires, ho perden en un porrat", que era la fireta o petit mercat de cacauets torrats i altres llaminadures que s'instal·lava a la vora d'un santuari el dimarts o la vuitada de Pasqua.
NO TENC FIRA D'ANAR A BALLAR. De la dèria o desig per una cosa també se'n diu fira i la cançó popular de Menorca afegeix: "Si tanta fira tenies | d'anar-te'n a passejar, | haguessis esperat de dia, | no hagueres dat què rallar". D'altra banda, s'ha ampliat el concepte de "fira". Ara s'ha de dir "fira de tardor" per referir-nos a la "fira de tota la vida" i s'haurà d'especificar si es tracta d'altres esdeveniments mostraris de desenes de productes o ocasions que, com tots sabem, constitueixen una font inesgotable de beneficis per a uns i per a altres, començant pels propis ajuntaments, que ingressen unes quantitats gens despreciables dels firers i de les subvencions. No és casualitat, per tant, que ja no se sàpiga què s'ha d'inventar en qüestió de fires. Darrerament, si en feis memòria, haureu pogut visitar fires de la sípia, "de sa pedra", "de jocs típics mallorquins", de "ses herbes", la "fira dolça" o la "nocturna d'època". Ara és temps de fires... tot l'any!!!
