El projecte i iniciativa del president Roosevelt per a combatre la gran crisi econòmica que s'havia declarat l'any 1929, i que el republicà Herbert Hoover havia estat incapaç de posar en marxa, fou quelcom que anomenaren "New Deal" i que despertà les esperances de molta gent arreu d'aquell immens país. Franklin Roosevelt (1885-1945) posà, doncs, tots els mitjans que tenia a l'abast per a reactivar el consum i la inversió i reordenar el sistema financer i productiu dels Estats Units.
El "crack" i la Gran Depressió s'havien ja escampat per tot el món i per a fer front a tot allò se seguiren els principis de l'economista britànic John Maynard Keynes, el gran inspirador de solucions i per qui l'adequada intervenció de l'Estat en períodes de crisi poc reactivar l'economia, tot i que tal cosa suposi un augment del dèficit. Roosevelt, doncs, augmentà la despesa pública i legislà en el camp econòmic i en el camp social. Tot plegat dugué a altres mesures com la devaluació del dòlar per tal d'afavorir les exportacions.
També fou aplicat un major control sobre la banca, a la qual s'obligà a assegurar els dipòsits. Una altra acció evidentment pràctica fou la d'indemnitzar els pagesos per tal que reduint la superfície conreada fossin disminuïts els excedents. Foren creades noves institucions per afavorir un major control del lliure mercat, com fou el cas de la National Industrial Recovery Act. Es promulgaven alhora lleis federals com la National Labor Relations Act, la qual va permetre als treballadors formar sindicats i, amb aquests, la signatura de convenis col·lectius.
La jornada de treball fou fixada en quaranta hores i el treball infantil fou severament prohibit. També, i com era d'esperar, la institució de la Social Security Act suposà que restaven protegits els vells, els sense feina i altres grups socials desfavorits. Tot aquest desplegament aconseguí frenar alguns aspectes de la crisi però no tots. L'atur va continuar sent molt elevat i el 1937 afectava encara més de set milions de nord-americans.
Dissortadament, la definitiva solució econòmica semblava estar en la guerra. Quan els Estats Units intervingueren en la segona gran contesa mundial s'hagué d'augmentar la producció de béns de guerra. Entre tropa i treballadors, l'atur restava reduït. Molta cosa s'havia ja aconseguit amb la creació de companyies estatals destinades a gestionar les obres públiques.
Una d'aquestes fou la Tennessee Valley Authority, encarregada de construir preses, embassaments i rescloses, que després gestionava. Tal iniciativa arribà a donar feina a més de quatre milions de persones. Va ser, doncs, l'esforç de tots col·laborant en la possible solució del més gran problema en la història dels Estats Units.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.