Menorca, malgrat ser un pur niell pacífic, aïllat de terra ferma, de capteniment un pèl enervat, no pogué romandre aliena als brutals esdeveniments de la Setmana Tràgica de 1909. Ara se'n compleix el centenari, i us vull dar el dibuix menorquí. S'anomena Setmana Tràgica de Barcelona als fets sagnants succeïts entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant fou la mobilització de reservistes per enviar-los a Melilla, ciutat africana en la qual havia esclatat una guerra -l'enèsima a la zona. La lleva, però, fou mal tolerada per les classes populars: la legislació militar afavoria els interessos dels rics, en permetre l'exempció a files mitjançant el pagament de sis mil rals, uns doblers de disponibilitat remota per als pobres. A més, molts reservistes eren casats i amb família al seu càrrec. Les revoltes per oposar-s'hi feren que el Govern de Maura portés a terme una repressió duríssima i -pitjor encara- arbitrària, cruel, amb centenars de ferits i morts.

I encara amb alguns afusellaments per a l'escarment dels vius. Barcelona, idò, esdevingué la ciutat cremada, i Menorca se'n temé. La nit del 28 de juliol, pels carrers de Maó, s'hi veren moviments de tropa armada. La gent, espontània, es féu present davant el palau del governador militar, al carrer d'Isabel II. Hi demandava noves. Tota la matinada hi continuaren els tràfecs de la soldadesca. Aviat se sabé que l'endemà havia de ser embarcada cap a Barcelona com a contingent de reforç. Anaven a sumar-se a la repressió ordenada per Madrid. En efecte, a bord del vapor marxaren dues companyies del Regiment d'Infanteria 63, de cent homes cadascuna. La primera, a les ordres del capità maonès Frederic Moysi, i la segona, del català Francesc Granells. Entretant, els paisans, sabedors de l'esfereïdora rebel·lió a la península, "comenzaron a formar pequeños grupos por las calles de esta ciudad -escrigué la premsa-, comentando la orden del embarque [...] A medida que avanzaba el día, los grupos fueron engrosando y ya comenzó a hablarse de verificar una manifestación de protesta contra la guerra, hablándose de hacer el paro general con carácter pacífico y solamente por un día.

A las diez comenzaron a cerrar algunos talleres y bien pronto se supo que los obreros de La Fabril Mahonesa, Anglo-Española, Eléctrica Mahonesa y otros habían dejado de trabajar. Los obreros de nuestra imprenta [del diari republicà La Voz de Menorca] comunicaron que espontáneamente querían unirse a la protesta popular, y ésta fue la causa de que no apareciera el número de nuestro periódico correspondiente al día de ayer [dimecres 28]. A las once puede decirse que el paro era completo [...] No hubo ningún incidente y los huelguistas se limitaban a circular tranquilos por nuestras calles [...]". L'embarcament en el vapor es verificà a les 4. Als molls, "la concurrencia fue aumentando y a la hora del embarque la aglomeración de gente era enorme. Entonces salieron algunas fuerzas de caballería [...], no dejando que nadie se acercase al trozo de muelle donde fondean los vapores, ni que bajasen por las rampas contiguas [...] Al bajar las fuerzas expedicionarias se oyeron algunos aplausos, el pueblo hizo grandes muestras de cariño. Muchas mujeres lloraban [...]

Desde los miradores se agitaban pañuelos y sombreros y el vapor Isla de Menorca bien pronto dobló la punta de Cala Figuera [...] Más tarde, se formaron grupos de curiosos en las calles Nueva y Arravaleta, observando todos una actitud sumamente pacífica, hasta que acudieron fuerzas de policía con la pretensión de hacer despejar, usando algunos de dichos policías modales muy poco correctos y hasta profiriendo blasfemias escandalosas. Entonces ocurrieron algunos incidentes sin importancia, siendo detenidos algunos individuos que fueron luego puestos en libertad [...] Por la noche hubo tranquilidad completa y esta mañana se ha reanudado el trabajo en fábricas y talleres, sin que se note nada anormal". Al capdavall, el pobre anà a la guerra i el ric pagà per romandre, xalest, als casinos de la gaubança d'una Espanya de la Restauració en declivi.