Algun dia, bastant més llunyà que no proper, els casos de (presumpta) corrupció política que han esclatat els darrers dos anys s'acabaran. Algun ni tan sols superarà la fase d'instrucció i acabarà estotjat, sense judici oral. Alguns altres hi arribaran, però per a la majoria dels acusats acabaran en res, perquè els suposats delictes seran tan difícils de provar -com a les pel·lícules americanes: més enllà de qualsevol dubte raonable- que els cars i bons advocats aconseguiran el que ara pareix un miracle, perquè, com reconeixia fa temps en un debat de Televisió de Mallorca el conegut advocat laboralista Ferran Gomila, com és de vera que la probabilitat de sentència per a presumptes delinqüents es va reduint de forma proporcionalment inversa a la minuta del misser. I un tercer grup, de casos i acusats, seran sentenciats però amb penes tan minses que si algú se'n recorda aleshores, del guirigall que s'ha muntat ara, en quedarà escandalitzat. Però tots s'acabaran. I aleshores què?

Doncs aleshores esperarem la següent fornada. Com ha passat sempre d'ençà que tenim autonomia, i seguirà passant. Perquè no en tenim vacuna o, millor dit, la tenim però no la prenem. No la volem prendre. És més que significatiu al respecte l'actitud de la resta de partits polítics ara que els imputats del PP són tants, pel Palma Arena, que aviat no cabran a la Seu. Deia Eberhard Grosske quan esclatà l'escàndol que el portaveu del PP a Cort hauria de dimitir tot d'una, però ben aviat li contestaren des de la dreta que per què no demana el mateix a qui li dóna el suport per mantenir el càrrec: el seu aliat Miquel Nadal. I així podríem seguir fins a l'eternitat. A cap institució de les quatre grosses -ajuntament de la capital, Consell de Mallorca, Parlament i Govern- ningú no pot tirar pedrades a ningú. Podran fer xous verbals, però tothom n'ha quedat més que escaldat després que Francesc Antich arriscàs amb Bartomeu Vicens -encara no fa un any... i que n'ha plogut, de corrupció, des de llavors- i al cap de res tengués dos imputats entre les seves files, més, després, les grans imputacions d'UM. El resultat? Mirar cap a una altra banda, fins i tot per part del Bloc, que no té imputats però gràcies al qual governa.

No cal esperar regeneració del món polític. Hi haurà, sí, canvis de cúpula, aviat el PP, en el futur als altres partits, però racionalment no es pot esperar una regeneració de formes i actituds envers no ja la corrupció sancionada legalment, sinó les petites corrupteles d'usos socialment acceptats que acaben per conduir les grosses socialment -com a mínim- no castigades. I és per aquí on caldria actuar. No sé qui, però s'hauria d'intentar.

Només si la societat reacciona hi pot haver esperança. Només un moviment cívic transversal políticament i ideològicament que neixi de plataformes creades ad hoc pot aconseguir, amb el temps, vacunar-nos primer a tots i cada un dels ciutadans i, després, al món polític, en contra de la corrupció massiva i no només -encara que sí especialment- política que existeix a Mallorca. Als anys setanta del segle XX es forjà el moviment ecologista que de baix a dalt ha tengut el gran èxit d'inocular -amb grau divers- a tota la societat, inclosos els partits, la necessitat de la protecció territorial i mediambiental. Si no assolim un moviment semblant per lluitar contra la corrupció massiva, el dia després d'acabat el període de sessions actual de la corrupció autòctona, serem al dia 1 del següent període.