Com que el conegut aforisme grec ja advertia que "Joan Fuster és la mesura de totes les coses", heu d'entendre que, de tant en tant, tornem a ell, encara que sigui per recordar, una vegada més, allò que "tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres". Fer memòria sempre és un exercici saludable i ajuda a comprendre com es construeix un avui, que sempre deu menys a la casualitat del que ens fan creure. El març del 2004, el PSOE guanyà les eleccions al Parlament espanyol i José Luis Rodríguez Zapatero es disposava a ser president d'Espanya tot substituint el nefast "caudillín", José María Aznar.

Aleshores les televisions que es podien sintonitzar arreu de l'estat espanyol eren: TVE1, TVE2, Antena 3, Tele Cinco i la televisió de pagament Canal Plus. Un mapa que, a l'espera de l'arribada de la televisió digital, s'havia repetit moltes vegades que era inamovible. El 22 de febrer de 2005, Canal Plus va sol·licitar al Govern espanyol la possibilitat d'emetre en obert les 24 hores, ja que això suposaria "un benefici inequívoc per a l'interès general".
El 29 de juliol de 2005 es va celebrar el darrer consell de ministres del Govern espanyol abans de les vacances d'agost. Una de les decisions del Govern de Rodríguez Zapatero va ser donar permís a Canal Plus per transformar-se en un canal analògic per emetre les 24 hores en obert. Una altra decisió va ser ignorar les peticions d'altres televisions digitals per poder emetre en analògic. I encara una altra decisió va ser la d'obrir un concurs per a concedir un nou canal analògic abans que acabàs l'any.

El novembre de 2005 el Consell de Ministres espanyol aprovà la concessió de la nova freqüència de televisió a la Sociedad Gestora de Inversiones Audiovisuales "La Sexta". El març de 2006, naixia un nou canal de televisió analògic per a tot l'estat anomenat "La Sexta". Dos anys després que Rodríguez Zapatero arribàs al Govern espanyol, el mapa televisiu que es podia sintonitzar a tot l'estat espanyol havia incorporat dos canals: Cuatro i La Sexta. Encara hi havia un petit problema: que es pogués sintonitzar no volia dir que se sintonitzàs. Però per a això també hi havia solució. I arribà ràpid. L'estiu d'aquell any hi havia Mundial de futbol (el d'Alemanya). Qui n'obtendria els drets de transmissió? Sens dubte La Sexta. Aleshores la majoria de ciutadans (i per descomptat tots els bars) varen córrer a sintonitzar el nou canal.

Avui fa una setmana, el Consell de Ministres espanyol aprovà un decret que autoritza la TDT de pagament, que permet l'accés a una major oferta de continguts de televisió exclusius, però que no estava prevista. Cal recordar que els decrets llei se solen reservar per a mesures d'extrema urgència. El fet d'haver-se aprovat en ple mes d'agost, a més a més, fa que el Consell d'Estat no s'hi pugui pronunciar. I quins canals seran els canals de TDT de pagament? De moment només s'ha anunciat de manera oficial l'anomenada "Gol Televisión" (pertany al grup de La Sexta), que ha començat a emetre aquesta mateixa setmana.

Fins aquí vos hem narrat, de la manera més objectiva que hem sabut, uns fets contrastables. A partir d'aquí, que cadascú n'extregui les ensenyances i conclusions que pugui i vulgui.
Per part meva, les ensenyances són molt enriquidores. La conclusió és: A PARTIR D'ARA QUE NINGÚ EM POSI CAP EXCUSA DE TIPUS LEGAL O TÈCNIC PERQUÈ A LES BALEARS NO PUGUEM VEURE LES TELEVISIONS EN CATALÀ.
Qui ho faci és un impostor. O un beneit.