L'estiu és murri, enganya. Els dies poden resultar ensopits o badívols però són plens de sol, d'energia, de vida. No és veritat, raonament de pàrvul, que l'estiu és buit perquè és ple de vacances. El mot vacances deriva de vagar, aquest prové de la paraula llatina "vacaré", que tenia el significat de "ser buit". L'estiu pot estar ple de buidor vacacional però és farcit de sol. El nostre vocable estiu, tan encertat, descendeix legítimament del verb llatí "aestuare", que volia dir flamejar. I hem passat uns dies d'estiu amb l'aire flamejant per tots els costats. Per efecte de la calor, l'estiu fa buidar pobles i viles d'interior de l'illa vers la costa, vers la mar i la fresca. Per tant, la Part Forana, a l'estiu, resta buida.

Tampoc és veritat. Hi ha moltes animetes suant i treballant als seus pobles. A més, des del solstici d'estiu, Mallorca, com a terra mediterrània, és curulla de festes antigues com la memòria de l'esperit, populars. Són festes d'origen arcaic, de rituals agraris, avui convenientment cristianitzades. Van de la sega a la verema. El camp, la natura, restava estàtica, despullada, però no buida. Com el temps, com l'estiu, és ple de vida. D'una vida més alentida, però vida. Com en altres afers, no ens hem de fiar de la falsa buidor de l'estiu.