Finalment, el gran objectiu que deia tenir Mateu Alemany, que la seva empresa de futbol tengués nou propietari mallorquí quan ell la vengués, ha estat assolit... quasi: la família Martí Mingarro és madrilenya originària de Jaén, però això sí: "Duc al cor Mallorca", va dir el germà conegut, l'advocat i degà del col·legi madrileny de missers, perquè "fa trenta-set anys que estiueig a l'illa". Amb tal bagatge de mallorquinitat és possible que fins i tot hagi anat qualque any a expressar-la pujant a peu a Lluc des del Güell. I si, a més, es fotografiàs, a ser possible, amb el seu germà empresari d'inversions, d'hipoteques i immobiliària -entre d'altres activitats del mateix estil- menjant frit i bevent una mica de palo amb sifó, les essències pàtries de l'empresa futbolera no patirien. Sempre que, clar, no es compleixi allò que a la tercera va la vençuda, perquè el Mallorca és el segon intent de la família ja propietària, en això del món del futbol: el primer va ser el Lorca, que compraren i s'enfonsà.

Així que el Mallorca encara és la passa prèvia a la definitiva perquè la família pugui triomfar com a empresària del futbol. Però no hi ha perquè preocupar-se: Alemany va dir que "avui és un gran dia pel mallorquinisme" perquè ell cobrava més de 4 milions d'euros per a l'empresa que comprà fa un mes i busques per 1,5. Per als mallorquinistes -que un temps eren coneguts com barralets quan el mallorquinisme i els mallorquinistes eren cosa diferent a emocionar-se mirant pegar potades a un baló- ningú no ho sap, si va ser un "gran dia", però per al senyor Alemany és ben segur que sí. Guanyar aquesta quantitat de pasta en un mes i busques és una operació de capitalisme en estat brut, sense manies. I, a més, recoberta de "mallorquinisme", com rient-se de la gent. Magnífica operació, redéu.

Aquesta velocitat de treure tants de beneficis d'una maniobra especulativa d'aquesta magnitud està molt per sobre de les que feia l'expropietari amb terrenys rústics passats a urbans. Ara, a més, es fa amb una empresa de futbol que està en pràctica fallida, que ha hagut de fer un pagament in extremis perquè no el treguin defora de la lliga i a pesar de tot en qüestió de 45 dies algú se'n treu aquest enorme benefici, més de dos milions i mig, amb la compravenda. Que vénguin aquí els taurons de Wall Street a aprendre'n, de capitalisme especulatiu.
Hi ha una mena de justícia divina en el fet que el nou propietari de l'empresa futbolera mallorquina sigui una societat, Grupo Safín, dedicada al boirós però molt beneficiós món de l'assessoria d'inversions, immobiliària, d'hipoteques gestionades al marge de bancs i demés activitats que han generat l'última dècada fabulosos guanys, a l'escalfor del capitalisme salvatge que alguns ingenus es pensen que la crisi s'endurà per endavant.

Amb el nou propietari el Mallorca ja és un bé inversor. El que hauria estat en mans de qualsevol altre, com tothom se sospita, però ara, almanco, hi ha la claredat que dóna l'essència -"mallorquinista" per suposat- empresarial del grup que en té més del 90% de les accions. I que sigui madrilenya, la nova propietat, no té la més mínima importància: al cap i a la fi el capital no en sap res, de cap valor que no sigui estrictament treure el màxim rendiment. Ben pensat: voleu quelcom més "mallorquinista" que això?...