algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 17°
23°

Notícies fresques per a una nit d'estiu

La taula del racó sembla un vesper en ple enrenou. Ha arribat Julien, el nostre corresponsal de guerra. L'estiu el nombre de seients habituals a la taula augmenta considerablement. Apareixen els contertulians de temporada, els desplaçats, els immigrants de la conversació. Escampats, ara un, demà un altre, arriben. El cercle s'amplia, la corba formada per més cadires es torna gran i la taula es fa petita. Es converteix en un punt, en un centre de referència, ple de tasses de cafè i tassons de begudes que ocupen quasi tota la superfície de la reduïda plataforma de marbre.

L'arribada de Julien segueix essent tot un esdeveniment. Aventurer, desimbolt, un tant histriònic, cada any ve amb noves històries i aventures que ens narra com si encara fóssim els adolescents que fascinà, l'estiu de 1962, amb un Jaguar XKE descapotable, color crema, amb el qual, generós i paternal, ens duia a passejar. Un personatge d'una nit d'estiu, una mescla de faula i de realitat, ple d'argúcies, però per damunt de tot ple de tendresa. Mai li hem tret el paper d'heroi. Ara, jubilat d'una professió de la qual segurament no es poden jubilar mai. Durant quaranta anys, reporter gràfic a nombrosos camps de batalla de tot arreu del món. Fotògraf de professió i de vocació. Segueix viatjant habitualment, el que fa que segueixi arribant amb noves històries i notícies fresques per contar.

Ens du fotografies de nins de la guerra. Adolescents armats amb fusells automàtics immenses, més llargs que ells, amb cintes farcides de pesada munició que creuen els seus esquàlids cossos. Fotografies d'ulls inexpressius, de mirades cegades pel terror, planes, sense cap sentiment, arrancades de l'ànima, que provoquen compassió i irritació a qui les contempla. Protagonistes forçats de batalles que ens descriuen com a tribals però en realitat estan promogudes per grups de poder que amaguen interessos inconfessables. Aquells adolescents retratats havien siguts reclutats per una guerra fronterera que servia de distracció; mentre, a pocs quilòmetres de distància, diferents empreses explotaven despietadament els recursos naturals d'una serralada en el territori d'una de les ètnies en guerra.

Escuts humans, a canvi d'un miserable salari, al servei de promotors d'enfrontaments bèl·lics artificial. En aquest punt, s'obri el primer debat a la taula. Es pot aplicar el concepte d'escut humà a un exèrcit de mercenaris o menors obligats a lluitar? Encara que estiguin uniformats i armats no són un exèrcit regular; no obstant això, serveixen de pantalla que amaga, en aquest cas, un acte violent com és l'espoliació d'un bé a una població i a un territori estranys. És a dir, estratègia de la mort per treure'n avantatge. Conclusió general: són una forma d'escut humà.

El debat sobre la qüestió de Gaza encara n'és ben recent. Les sospites que l'exèrcit d'Israel i les forces armades palestines varen utilitzar civils per defensar les seves posicions són més que reals. No en va, l'ONU investigà si hi hagué crims de guerra. S'ha contat que l'exèrcit obligava els civils a quedar-se a les plantes altes dels edificis, mentre els soldats operaven des de les plantes baixes. El debat segueix, però agafa un camí encara més complicat i pretensiós. Que en fan de falta els immigrants!

Un exèrcit regular pot fer les funcions d'escut humà? Sota quines circumstàncies històriques una formació armada, sense un estat que l'empari, es pot considerar un exèrcit regular? Palestina n'és un clar exemple de com líders exercits clandestins (Ben Gurion, Menachem Begin, Yaser Arafat...) es convertiren, amb posterioritat, en primers ministres o similars. No arribem a grans conclusions, hi ha opinions dispars. Hi ha coincidència que emprar població civil com a escut és un crim absolutament abominable. Però també hi ha una opinió general, que les forces armades no són objectiu en si mateix, al marge de l'estat, nació o societat que defensen i en formen part. Les forces armades poden ésser la pantalla que rep o atura les envestides, però pensar que són l'objectiu final d'aquestes és una estupidesa, denota una actitud menyspreable i una falta de consideració.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Veinat dels Barcarets, fa mes de 13 anys
Redeu en Mirando, d'aquesta en treurá foc pels queixals!!!
Valoració:1menosmas
Per Al Fatah, fa mes de 13 anys
Ja no en calia d'altra: En Celestí antisemita. Ja em puc morir tranquil!
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente