algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 14°
14°

La pubilla anarquista

La vaig conèixer en un hotel rural, on havia anat a refugiar-me durant les vacances de Pasqua. Era una al·lota grassona, mitjanament lletja i vestida de qualsevol manera: quatre peces de roba comprades a la plaça -mai lluiria una marca comercial-, l'anella al nas, sandàlies brutes i el serrell tenyit de blau, amb aquella descurança que demostren els que pretenen així rebel·lar-se contra una "normalitat" per altra banda inexistent, una normalitat -també anomenada "el sistema"- que només perceben ells, els lúcids i iniciats en un discurs que els altres ignoren, embrutits com estan per la publicitat, la televisió i els diaris comercials. Després vaig saber que provenia d'una família molt rica i acomodada, pura burgesia barcelonina, propietària de pisos, cases al camp i apartaments a la costa -el seu pare director bancari, la seva mare psicòloga en un Institut de secundària-, però la noia era rebel, i per demostrar-m'ho a mi, que la mirava amb estupor i amb un dibuix irònic i distant a la boca, em va explicar com havia passat les vacances del passat estiu.

L'al·lota -era el que nosaltres, els mallorquins, en diríem "una pubilla rica"- havia comprat un bitllet de tren, dels que permeten creuar tot Europa a baix preu, i, acompanyada d'un parell d'amigots de la mateixa corda, havia decidit viure "una aventura extrema". Havien anat fins a Croàcia i allà hi havien passat un parell de setmanes molt distretes, però no visitant el país ni interessant-se per la seva història, cultura, gent i futur, sinó dormint a les places, als bancs públics, sota els arbres i, el que era més "fort" i "valent", robant als mercats, alimentant-se del que podia pispar d'una botiga i fent amistat amb els captaires, els immigrants il·legals i els venedors de tabac de contraban, en companyonia dels quals participava d'aquella "gran experiència". Quan va cansar-se de Croàcia va pujar al tren, netejant-se de qualsevol manera a l'estació, i va seguir fins a Istanbul, on la seva mare i unes amigues l'esperaven per tornar a casa amb avió, òbviament en primera classe.

La noia, que em va remarcar que tenia dues carreres, com volent-me demostrar que tanmateix era molt intel·ligent, va rematar la història amb un aire de suficiència que tombava d'esquena, molt convençuda que m'havia deixat ben clar que ella era "autèntica", i que sabia, de cap a peus, "la veritat de la vida". Aquella burgeseta amb mala consciència em va deixar sol, amb el meu estupor i les meves cabòries. I pensava: "vet aquí la degeneració més absoluta de les classes que haurien de dirigir el país, els fills i filles dels rics, que han tingut l'oportunitat de formar-se i de ser millors que els seus pares, es dediquen a robar raves i embotit als més pobres d'Europa, tot per sentir-se vius i rebels, sempre amb la seguretat que els pares, ben contents, els esperen a casa, amb els llençols nets i la sopa a taula. Aquesta pobra al·lota pretén trencar amb un tòpic i n'encarna el més gran: ¿hi ha res de més burgès que aquest desig de lluir costums confusionaris?".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 13 anys
Això d'anarquista seria entre cometes, supòs
Valoració:0menosmas
Per Rafel de can Bolló, fa mes de 13 anys
"vet aquí la degeneració més absoluta de les classes que haurien de dirigir el país, els fills i filles dels rics..."

Aquest fragment et defineix prou bé, o més ben dit et defineixes prou bé en aquest fragment.

Hi ha gent d'origen humil que està molt més ben preparada que els fills dels rics, els quals ens governen. N'hi ha molts que amb esforç i estudis estan molt més ben preparats que els fills dels rics que han tengut tots els recursos per poder tenir una gran formació, però a l'hora de la veritat tenen uns bastiments corcats i buits. Si vostè creu que els bons dirigents són els que tenen un alt origen anam ben arreglats.

Per cert la gent preparada parla només del que sap, supòs que m'ha entès.
Valoració:0menosmas
Per àlex volney, fa mes de 13 anys
Sr Comes, és molt entretingut llegir-lo des de la divertida discrepància. hi ha dies que els seus articles serien molt interessants, però mostra massa el llautó intentant, de bades, imitar al sr.Sostres. no sóc anarquista, però l'anarquia fou tradició en la meva família. de fet l'esquerra està fotuda per ser constituida d'aquesta burgesia feixistoïde. part important de l'actual esquerra està formada per fills de franquistes.
Un respecte pels morts. Això que vostè descriu és una germana seva, però sense passar per la dutxa. una dutxa és el que els diferencia.
Àlex Volney
Valoració:5menosmas
Per Don Tú., fa mes de 13 anys
Jo en vaig conèixer alguns així els anys 70. I d'ambdós sexes.

Uns, la majoria, tornaren al camí de la burguesia. Altres tombaren cap al de la delinquència, i qualcún altre va tenir una mort prematura, a vegades violenta, o per pròpia mà
Valoració:3menosmas
Per Llibertari, fa mes de 13 anys
Sr. Comes, té vosté idea del que és l'anarquisme? Pel que és pot deduir del seu article demostra gran ignorànica al respecte. O el que és pitjor, molta mala baba.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente