Els succeïts de dijous, a migdia, a Palmanova, posen de manifest que viure o visitar Mallorca també pot tenir un preu, i no és un peatge qualsevol. L'atemptat ens ha fet tocar de peus a terra. Sabíem que les Illes Balears, i particularment Mallorca, no són un oasi angelical en un món afectat per la violència, el crim i la mort.
Sabíem, a partir de l'accés crític al passat, que molts personatges tèrbols de la història cercaren refugi a Mallorca i, en molts casos, convertiren aquesta illa en l'espai de les seves malifetes. L'illa ha estat, també, una terra abonada per a refugiats de luxe, amb més o menys visibilitat, històries que, com se suposa, mai no ocuparen cap espai en els manuals perquè les seves trajectòries estaven associades a un component d'incorrecció i de devaluació dels valors cívics ideals.
L'allau de residents i visitants externs ha convertit cada racó de l'illa en un possible refugi per a individus que fugien de les lloves que parava la justícia internacional. Arreu es coneixen casos de personatges més o menys sinistres, associats a causes tèrboles, que han viscut plàcidament a Mallorca, però també molts altres la vida dels quals és el paradigma que la imatge de la Mallorca plàcida, tranquil·la i paradisíaca és, potser, un mite que ens agrada reproduir.
Aquest mite està relacionat íntimament a un paisatge i a un clima extraordinaris, amb unes estacions atractives i úniques, associades a l'oci estiuenc convencional de molts europeus. Durant els darrers decennis, les Illes Balears han fet també ostentació, massa segurament, de la seva espanyolitat, de tal manera que cada una de les Illes ha treballat la seva relació amb els símbols de poder espanyols. Espanya fa vacances d'estiu a les Illes Balears, la qual cosa és sinònim que les Illes Balears són una marca de prestigi reconegut i interioritzat principalment entre els espanyols.
Aquest, que és el seu gran i millor aval, també es pot convertir, conjunturalment, amb limitació, com sembla que ha passat aquests dies i cada cop que una banda terrorista o un terrorista ha aterrat a Mallorca amb la intenció d'atemptar contra la Casa Real, l'exèrcit o la Guàrdia Civil. Com se suposa, aquest acte reforça l'espanyolitat de les Illes Balears i debilita els sentiments particularistes; al mateix temps que dóna un cop baix a una economia que es debilita en cada ocasió que Mallorca apareix en portada de la informació.
Mallorca ofereix i viu de les sensacions i és especialment sensible amb el tractament de la informació sensacionalista. Recordau que les crisis estructurals (escassesa d'aigua, incendis, etc.) sempre es llegien en clau turística i formaven part, finalment, d'una estratègia política. Al marge d'atempats i d'excepcionalitats, convé no perdre la memòria i recordar que, més enllà de la imatge que ens agrada transferir als nostres contemporanis, en el dia a dia ens recream en el fang miserable i ens ha donat una certa satisfacció la crueltat, segar ran l'enemic i alimentar l'autoodi destructiu.
En alguns sentits, per ventura hauríem de reconèixer que venim d'un temps en què, col·lectivament, la nostra història tampoc no ha estat excessivament exemplaritzat ni coherent, tot i que ens ha agradat transmetre el component paradisíac del país, la gent i el territori. Aquestes hores en què estan particularment afectades les parts sensibles de la nostra col·lectivitat i coneixem objectivament les nostres limitacions és el moment d'estalonar tot allò que penja i ens limita com a país.
