Explica Oriol Pi de Cabanyes en un article publicat aquesta setmana a La Vanguardia que el cognom de Baltasar Porcel delata la seva ascendència xueta. Segons afirma, Porcel seria una deformació de porcell -alguns dels seus enemics de Mallorca l'anomenaven així-, és a dir, de membre del ramat marranxó, nom infame amb el qual eren coneguts els xuetes de Mallorca. ‘Xuetarro, marranot!', aquest era l'insult popular dirigit contra l'estirp semita, així ens ho refereix Miquel Segura a Memòria xueta, la primera aproximació al tema que jo vaig llegir. Els xuetes o jueus conversos no menjaven porc, i d'aquí el nom, el qual, segons refereix el propi Porcel en el seu llibre sobre els xuetes -ara reeditat-, el seu consta a la llista dels cognoms més estigmatitzats: ‘sense que mai hi hagi hagut cap jueu en la meva família'. Ignoro fins a quin punt hi ha veritat en aquesta teoria de casta, encara que en Porcel hi trobo molt del que em fascina del poble jueu: una actitud de perseverança infinita, una laboriositat indoblegable, l'esperit aventurer i erràtic, una tossuderia carregada d'humor i una preponderància del sentit familiar, encara que en Porcel no hi ha ni l'aprensió ni el desassossec continu del jueu, d'aquell que ha estat víctima de persecucions des de fa mil·lennis. Li vaig dir més d'una vegada que en la seva actitud i manera de pensar hi trobava consonàncies amb tres pensadors jueus de primera categoria, als quals ell, curiosament, havia contribuït a premiar des de l'Institut d'Estudis de la Mediterrània amb el Premi Internacional Catalunya: Edgar Morin, Karl Popper i Harold Bloom. Porcel es reconeixia en el seu pensament, hi havia una afinitat molt marcada en moltes de les intuïcions fonamentals que nodreixen les obres d'aquests savis, encara que Porcel mai no va explicitar que pogués tractar-se d'unes similituds derivades de fondes correspondències de raça, les quals un altre savi jueu com George Steiner tant ha contribuït a reivindicar (des de la Càbala a la psicoanàlisi). Avui és 31 de juliol, tal dia com avui de l'any 1993 Porcel publicava un article titulat ‘Turistes i xuetes', ara recollit en l'antologia de les seves columnes que acaba de publicar l'editorial del seu diari: no us ho perdeu. Sigui com sigui, durant l'últim sopar que vam compartir, em va parlar de la novel·la que tenia entre mans, la qual protagonitzava un xueta, qui també referia històries de la persecució dels seus avantpassats. Per mirar d'explorar un llenguatge literari nou, Porcel rellegia l'Ulisses de Joyce, novel·la manicomial protagonitzada per un jueu viciós, entendridor i diligent. Potser aquesta novel·la estigui entre els papers de Porcel que la seva editorial ens oferirà passat l'estiu, entre els quals hi ha l'arrencada d'una obra en la qual havia començat a treballar feia una dècada, Els gegants, sobre la revolta mallorquina de l'agermanat Joanot Colom, qui abans de revoltar-se treballava de barreter (ofici de jueu, per altra banda).

Escriptor