Semblava impossible, però ha tornat a succeir. S'ha confirmat la similitud. Paul Davidson no va comprar. Carlos González tampoc no ho ha fet. Vicenç Grande es va deixar enganar per l'anglès, Mateu Alemany també ha estat enganat, però en aquesta ocasió l'empresari era de Madrid i madridista.
Mateu Alemany ha quedat ferit. Gestionà de manera immillorable l'entitat fins que s'aconseguí l'anel·lada permanència. Després, tot han estat equivocacions.
El president i màxim accionista fou acusat pel grup d'empresaris que encapçalava Serra Ferrer de no respectar la paraula donada. Alemany hagué de veure com el grup de Serra li deia en un comunicat públic que no havia complit el pacte al qual havien arribat.
Alemany, i la seva imatge, patiren quan es va saber que s'estimava més els 5 milions del madridista González que els 3,5 que havia arribat a oferir el grup de Serra. Però la cobdícia és humana. Guanyar doblers, molts doblers, és legítim. Ara, ja sabem que Alemany s'equivocà en no acceptar la proposta mallorquina.
Han passat poc més de deu dies i és ara Carlos González qui acusa Alemany. Li diu que les condicions de venda s'han modificat i que per tant si compra el Mallorca ha de ser pagant en còmodes terminis.
El futur, emperò, no és tant xerec com els més pessimistes es poden imaginar. Ben al contrari, Alemany farà ara el que millor sap fer: gestionar. És el millor que podia haver passat al Mallorca. Això si, quan arribi l'hora de vendre més val que cerqui un bon intermediari. D'això no en sap.
