La tria de Palma per dur-hi a terme el consell de ministres d'ahir s'ha de llegir com un gest de reconeixement a la nostra comunitat com a gran motor del turisme, que alhora és l'activitat que amorteix els sotracs de l'economia espanyola. Va ser un consell amb molt de contingut turístic, efectivament, que fou expressat amb una sèrie de xifres destinades a una sèrie de projectes; unes i altres, però, en un estat desigual d'indefinició que en dificulta una valoració amb garanties. Tal vegada seria oportú, a més a més, fer una mínima referència a la deteriorada fiabilitat de Zapatero.
On no hi va haver indefinició va ser en la condemna de la cúpula de la CEOE, més dràstica encara en personalitzar-la en la figura de Gerardo Díaz Ferrán, pel comportament de la patronal en la darrera etapa del diàleg social. Zapatero va ser exemplarment clar, d'una claredat que emana del component socialista, tan sovint obscurit, de la seva personalitat política. La maniobra de la cúpula empresarial sembla un estratagema d'aprofitament de la crisi per perjudicar un govern que no és el que voldrien per servir els seus interessos. Que aquest comportament s'hagi donat en un fòrum emparat pel concepte de diàleg és tot un sarcasme que la societat ha de rebutjar de pla.
