Tot inclòs, vestits exclosos

Quan has convertit ca-teu en un parc temàtic, no t'ha d'estranyar topar-te amb en Micky Mouse al replà de l'escala. I mentre continuen venent ca nostra i rodalies amb el lema de les tres esses -"sexe, sol i sorra", vos jur que ho he tornat a llegir en la revista d'una companyia aèria que no pens tornar a citar-, de poc servirà el debat artificial sobre el "respecte" i el biquini. I vagi per endavant que el meu negre sempre ha trobat que el biquini i el mocador -"pareo", en diu- poden esdevenir força respectuosos, en pac o per separat, depenent del charme dels portadors o portadores. Altra cosa és que es produeixi un efecte d'estranyesa quan, tot sortint de la feina formalment vestits per anar i venir de la feina -d'on si no?-, ens creuem amb individus amb indumentàries relaxades, per dir-ho de qualque manera. I és aquí on arribarà un punt que els feliços estiuejants podran reclamar al touroperador pel greuge que els suposa trobar-se, durant les seves felices vacances, individus irrespectuosament vestits d'oficina, alguns exhibint impúdicament la corbata o, fins i tot, calcetins d'executiu! Perquè els qui hi desentonen no són els gorans sense camiseta ni els tops escuets de carn de dietista: l'abillament incorrecte són els teus calçons, la camisa, les sabates. Sort que ningú et podrà acusar de dur roba interior, amagada com la dus davall les peces vistes. Els centenars de milers de turistes que trien ca nostra per venir a despilotar-se es mereixen que els aborígens estiguin a l'alçada de les circumstàncies. Bermudes -com a màxim- al poder!