algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

Tot esperant el rigor de l'hivern

Per ser estiu, no ha anat gens malament aquesta setmana des del vessant informatiu. A la premsa tenim pànic de la sequera de notícies simultània al recurrent anticicló de les Açores: ompl els mitjans de les anomenades serps d'estiu i de polls entrats en costura (en castellà: pijos) que aprofiten l'estació per a visitar "estas islas maravillosas". Però la setmana que ara acaba ens oferí tallada, i de la bona.

Començàrem amb el congrés d'UM, les famílies somrient i els vots en blanc com a silenciosa dissidència del camí del munarisme retrobat. Havia de ser el bàlsam a les ferides obertes en el partit i en la coalició de govern. Per decret, tots dormirien tranquils des de la trobada artanenca. Però ni els perdedors s'escolaran muts per les pàgines de la intrahistòria ni els guanyadors oferiran a Antich l'assossec que dilueixi UM entre la força del partit més gran. Dels primers, les fidelitats reiterades que, si són sinceres, són el cant del cigne i, per això, males de creure.

Sonen més a retirada als quarters d'hivern a l'espera de no ser l'únic sector amb ganes de trull, perquè saben del cert que no seran els únics agreujats. A l'espera, per tant, d'unir forces contràries; aquesta dèria que tant mal ha fet al partit els darrers temps. Dels segons, la gens sobtada emergència als titulars de l'encruia de Son Baco com a dosi de record a un Antich que es creia vacunat, per un temps, de deslleialtats internes.

Però el pacte pel finançament, la que havia de ser la notícia més important de la setmana, ple d'estira-i-arronses, de mitges mentides i de veritats desconegudes, només aconseguí protagonisme mentre el cantaire de Felip Ferré no aparegué a les portades. L'element imputat per nul·les manies que, glapit pels ous, canta tot el libretto i en descriu la tramoia al complet, ha fet sortir el PP en ple a defensar-se.

Evidentment, ningú no en sap res i tothom fa valer la credibilitat que al denunciant ja ni se li atorga. Surten paraules gruixades dites amb fermesa. Però són declaracions a mitjan estiu, entre polls entrats en costura i serps inventades, que encara han de passar pel rigor de la justícia i de l'hivern. No ens queixarem de la setmana, malgrat l'hem acabada sense saber què ens retorna Madrid i quina solidaritat ens imposa...

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.