Ara que Unió Mallorquina sembla haver tancat si més no el 73% de la seva crisi, potser hauria arribat el moment que el nacionalisme progressista es despertàs de la seva becada bianual i començàs a pensar que queden menys de dos anys per les eleccions i el seu estat actual en general és bastant comatós.
Primera afirmació: Cap dels tres partits que ocupen aquest espai val gran cosa des del punt de vista electoral a Mallorca per si mateix i, a hores d'ara. Em referesc a: PSM, Entesa i independents de la part forana, i Esquerra Republicana.
Segona afirmació. Qui pinta menys de tots tres, ara mateix, electoralment, i en un futur quantificable en almenys deu o quinze anys, si va tot sol, és Esquerra Republicana a les Illes; insistesc que des del punt de vista electoral; al capdavall el meu propòsit és parlar de política i no d'ONG, o de bona consciència, és a dir, parl de tenir uns cinquanta mil vots, per començar.
Tercera afirmació: el sostre ideològic d'esquerra de tot aquest possible nou nacionalisme és la socialdemocràcia europea, mai l'esquerra alternativa, els discursos tercermundistes, les democràcies populars o el comunisme o ecocomunisme. Dins d'aquesta línia, el PSM actual és un popurri immenjable, en part conseqüència i en part causa de l'enquistament de la majoria dels seus dirigents actuals. Em referesc literalment a Pere Sampol, Alorda, Salas, Nanda Ramón, Moranta, i tutti quanti, que fa anys que diuen que se'n van i, és clar que no se'n van, potser perquè viuen d'això, i no saben o no volen fer una altra cosa. És ben hora que se'n vagin, i si són tan patriotes, i estimen tant el PSM, que passin a un segon pla i continuïn fent feina de franc per un nou projecte. I que se'ls agraeixin com cal els serveis prestats.
Quarta afirmació: El nucli d'un nou partit nacionalista progressista és la part nacionalista sana del PSM. És cert que amb l'actual PSM no anam enlloc, però sense un PSM renovat i capaç d'entusiasmar i entusiasmar-se, tampoc no hi ha cap futur.
Cinquena afirmació: Entesa i els independents (i els apartats del PSM) haurien de jugar un paper clau en la recomposició d'aquest espai polític. Ells i el PSM haurien de reconduir la situació.
Sisena afirmació: El sostre formulable del nacionalisme progressista és ara i aquí, el mallorquinisme o el balearisme polític, si es vol. Encara que l'objectiu d'uns Països Catalans independents el pugui tengui clar un gran nombre dels militants, i una part dels votants, el sobiranisme i el catalanisme polític pur i dur no poden ser l'eix del missatge polític, ni la condició sinequanon per a militar o fer feina (i la feina municipal, a barriades, cultural, parlamentària, etc., és la cosa més important a fer) en una formació com aquesta.
Els més radicals o clarividents haurien d'assegurar el seu concurs crític i el seu estatus autònom dins d'aquesta formació amb fermesa i intel·ligència. Poden cobrir lleialment un flanc ideològic i electoral que aquesta nova formació no ha d'ocupar explícitament.
Un afegitó: aquesta nova formació no hauria de considerar ni Unió Mallorquina, ni CiU, com a enemics. Al contrari. Juguen el seu paper necessari en un projecte nacional de llarg abast, sempre que no caiguin en la claudicació o la psicopatologia espanyolista, cosa que amb la sortida de Nadal, sembla que almenys UM ha superat, de moment.
Quant a la primera afirmació del manifest a la fresca, sembla també notable que és en un 100% certa.
Pel que fa a la tercera, caldria notar que és simplement no renovable. O n'hi ha?
El catalanisme i el nacionalisme a les Illes Balears no depenen d'aquestes agrupacions amb vocació d'ong, discursos alternativoides i ubicacions ja molt superades en el món occidental.
La proposta socialdemòcrata... uf, però bé... si algú s'hi vol perdre...ho ha de poder fer.
Qualsevol autoqualificació de progressisme és sospitosa ...
El progrés contínuament es manifesta a través de camins molt diferents als propugnats pels il·luminats esmentats al manifest.
El catalanisme i el nacionalisme a les Illes Balears, com a tot arreu, s'ha de vincular a solucions competents i gens marginals. Qualsevol formació política que ja d'entrada va vinculada a un dels dos partits espanyols no pot fer valer les seves propostes.
O això o això.