L'editorial Moll acaba de publicar Quan les multinacionals dominen el món, el voluminós estudi antiglobalització de l'economista nord-americà David C. Korten. És un llibre gruixut, de més de sis-centes pàgines, al qual ha posat un pròleg una gran autoritat en matèria econòmica, l'actor de Hollywood -cèlebre pels seus èxits globals: Arma letal, etc.- Danny Gloover, un gran intèrpret. A mi em sembla molt bé que les nostres editorials dediquin diners a traduir i publicar el que vulguin; el que m'incomoda, però, és que només tradueixin i publiquin pensadors anticapitalistes, antiliberals. És a dir, se suposa que el poder mundial és del capital i de les ideologies liberals, però per enlloc trobem traduïts i publicats els llibres que suposadament fonamenten aquestes idees. Jo em demano: ¿Per què, si la globalització domina el món, si hi ha, segons pregonen, un "pensament únic" que infla totes les visions, no el trobem expressat pertot?

Si el pensament liberal porta la batuta del globus: ¿per què no trobo a totes les llibreries els pensadors liberals, a qui les pèrfides multinacionals haurien de donar presència? Si la globalització regna: ¿on són els llibres, els autors que la defensen? ¿Per què només puc llegir-ne els seus crítics, com el bon senyor Korten? Si hi ha una conxorxa de poderoses multinacionals: ¿per què no fan més esforços per fer evidents les seves idees? L'obra de Korten val 30 euros, diners que dedicaria de gust a comprar-me la traducció catalana de La societat oberta i els seus enemics, un dels millors llibres sobre la llibertat que s'hagin publicat mai, talment els assaigs de Raymond Aron, o d'Isaiah Berlin, els quals tampoc tenim traduïts a la nostra llengua. Se'ns critica el neoliberalisme que van propiciar els governs de Thatcher i Reagan, molt bé, i se'ns repeteix que legislaven tenint en ment les teories de Milton Friedman, premi Nobel d'economia.

Però de Milton Friedman no se'ns tradueix cap llibre al català, i en té de boníssims; és a dir, que pot fer-se una mena de paral·lelisme amb el temps de la Inquisició i dels llibres de l'índex: hi ha un pensament antiliberal canònic, i els seus opositors són foragitats, així que ni se'ls tradueix ni se'n parla. ¿I el lliure pensament? Korten dedica moltes pàgines a criticar el fundador liberal Adam Smith, però d'una obra mestra com la seva Teoria dels sentiments morals no en disposem de traducció catalana. El senyor Moll és un bon editor, i faria bé, com a empresari d'un país capitalista, com a propietari que no vol que li expropiïn ni l'empresa ni els beneficis, de publicar pensadors sensats i partidaris de la llibertat. Ben segur que compta amb assessors que no volen enfonsar-lo, però m'atreveixo a fer-li arribar, a més dels citats, aquesta petita llista d'autors que faria bé de traduir; potser així ens acabaríem assemblant a un país culte: Benjamin Franklin, Thomas Paine, Frédéric Bastiat, Henry Hazlitt, John Rawls, Robert Nozick, encara que amb una edició i traducció del castellà d'alguns texts liberals de Gabriel Alomar ja n'hi hauria per ballar amb camieta.