algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 12°
13°

La lliçó d'un mestre d'escola

Fa uns dies vaig tenir la satisfacció de conèixer Antoni Salas Fuster, l'autor d'un llibre que ens permet tapar un buit de la memòria sentimental, L'Atlètic Baleares, una història de supervivència". Salas ja havia fet una altra incursió en el passat amb un volum força suggestiu, Palma ahir, Palma avui. Entre la publicació de l'un i l'altre, hi ha pocs mesos de diferència. Això s'explica perquè Salas s'ha jubilat de Sa Nostra i disposa d'un temps que abans no tenia. I el dedica enterament a remoure papers d'època, la seva vocació. Antoni Salas és un home il·lustrat, sensible envers les manifestacions de la cultura popular i del record. Quan evoca el passat, és un plaer escoltar-lo. I l'evoca sovint, perquè la memòria és una manera de retrobar-se amb el país que estima i de refermar-se en la seva condició de mallorquí.

Va ésser així com parlant, parlant, va derivar de l'Atlètic Balears a la procedència social de la família -son pare va ésser sabater- i a la infantesa, marcada per l'orfandat, en el anys grisos de la postguerra. Casualment va referir-se a l'escola -concretament a l'Escola Graduada- i ho va fer en un to elogiós, del tot desmesurat atès el nefast adoctrinament polític de l'època. Si més no l'hi vaig considerar, i no vaig tenir empatx a fer-li-ho saber. Conversàvem a casa seva. Aleshores, va demanar-me permís per absentar-se un moment, que no va superar el minut, i va tornar amb un quadern, perfectament conservat, que va allargar-me. No record exactament de quin curs era (del 1942-1943, potser?), però sí tenc ben present que estava escrit amb una cal·ligrafia impecable. Antoni Salas em va animar a girar els fulls i a fixar-me en el contingut. De manera que vaig fer-ho. Hi havia, copiats a llapis, poemes de Jorge Guillén, de García Lorca, de Neruda.

I textos d'Azorín i, primordialment, de Pío Baroja. A més a més, cada poema i cada text anava acompanyat d'una reflexió de l'alumne des de la seva òptica infantil. "Vaig tenir la sort, em va dir Antoni Salas, de caure a mans d'un mestre excepcional, don Melcior Rosselló". I va afegir: "Treia temps per a ensenyar-nos, mig d'amagat, a escriure en català". Vaig quedar meravellat. Com és possible que a Palma pogués haver-hi un mestre d'aquest pes en els anys de la foscor més demolidora? Per a il·lustració dels lectors joves que no coneixen l'època, reprodueixo un text del llibre escolar d'un altre mestre mallorquí, aquest ben integrat en el Sistema. Trio un paràgraf a l'atzar: "¡Escuchad bien esto y para siempre, niños españoles!: ¡el que de vosotros olvide su lengua española o la cambie por otra dejará de ser español y cristiano! ¡Por traición contra España y pecado contra Dios! ¿Y tendrá que escapar de España! Y cuando muera, su alma traidora ¡irá al infierno!" ¿Cal afegir algun comentari? No.

Venturosament Melcior Rosselló (mestre de l'última generació de la República, la del trenta-sis) és viu, i puc fer-li arribar, a través d'aquest article, la meva admiració més sincera. Se'n fa digne pel seu rigor, per la seva honestedat, per la valentia, per la clarividència. No sé si amb aquest costum de repartir medalles com que escampar gra que practiquen les institucions, n'hi ha tocat alguna. Però, sens dubte, se les mereix totes. Encara que el millor homenatge que pot rebre li va retre el mateix Antoni Salas. "Molts dels al·lots que estudiàrem amb ell, em va dir, li devem tot el que aconseguírem de profit en la vida".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Sa Paparra., fa mes de 13 anys
Però compta amb les meves. És això obscé? Que almanco ens digui perquè.
Valoració:1menosmas
Per P. R., fa mes de 13 anys
SA PAPARRA
crec que allò que t'ha retret en Jaume és que posis al costat del nom de D. Melcior Rosselló el d'un altre professor que no compta amb les seves simpaties. Almenys això és que he cregut entendre.
Valoració:1menosmas
Per Sa Paparra., fa mes de 13 anys
A Bon dia, Jaume.

M'agradaria que m'expliqués i aclarís que hi ha de obscé en el meu escrit referint-me a un home que sempre he estimat i apreciat: D. Melcior Rosselló i Simonet, que ja era amic de mon pare.

He dit ben clar que ell es un dels dos professors més bons que he tengut en ma vida.

On està allò tan obscé?
Ens ho aclaresqui a tots. En ho mereixem. I ell també.
Valoració:2menosmas
Per Guillem Adrover, fa mes de 13 anys
I la gran aficcio que Don Melcior tenia per les excursions? cada any n'organitzava un parell per els alumnes de l'escola Normal, realment Sebastià Riutort, amb profesors com ell, el mon se veu d'una altra manera: sobretot ens va a ensenyar a respetar el prohim.
Valoració:3menosmas
Per Sebastià Riutort, fa mes de 13 anys
Jo també vaig ser al·lumne de "don Melcior" a l'escola Normal. Sabia el nom de tots el al·lumnes, i en molts casos l'ofici dels pares! Tots els al·lumnes l'estimavem. Encara record que si havies fet una malifeta, el castic solia ser "educatiu": ajudar a un altre al·lumne a fer els deures, fer alguna feineta per l'escola, etc. I, quan feiem el batxiller, cada any anavem a "fer una visita al mestre" a la Normal. Gràcies a ell (i a molts com ell) veig el món d'una altra manera.
Valoració:5menosmas
Per Bartomeu Sales, fa mes de 13 anys
Jo trob que a Don Melcior se l'hi ha de fer un homenatge, a ell i a altres mèstres com per exemple Don Miquel Deia Palerm, fins i tot a Don Pedro Deia Palerm i a tants i tants de mestres que maldament estavem dins la dictadura, ells varen esser vertaders homos i ben democrates.
Valoració:2menosmas
Per Bon dia, Jaume!, fa mes de 13 anys
L'article és molt bo! Digne de "don Melcior". Cada dia, al matí, a la Normal (NO A LA GRADUADA) jo era un dels nins que, en arribar, ens trobàvem "don Melcior" al portal que ens donava la mà i el bon dia amb el nostre nom. Sabia el nom de tots els nins de l'escola!
En canvi... posar al nivell de Melcior Rosselló segons qui (i sé el que em dic), com fa Sa Paparra, és senzillament obscè!

Jaume R. M.
Valoració:2menosmas
Per Sa Paparra., fa mes de 13 anys
Jo també vaig esser alumne seu a L'Escola Normal. Ens donava classes de Pedagogia "pràctica". Ell i Gaspar Valero (al reciclatge), són els dos millors professors que he tengut en ma vida.
El seu lema era: "Els nins amb molt d'amor,i els pares a ca seva". Quina veritat!
Ara viu a la Colonia de Sant Pere. I era mestre del millor Pla que hi ha hagut, el Pla Professional.
Era el de la República, que va dignificar moltissim l'ensenyança i els mestres.
Batxiller de 7 anys i Examen d'Estat, tres anys de Normal, i ja sortien en plaça sense fer oposicions i amb paga de tinent: 333'33 pts.
Valoració:4menosmas
Per Toni, fa mes de 13 anys
Don Melcior Rosselló es i va esser un ser excepcional, jo el vaig tenir de Director de l'escola aneja al magisteri i tota la vida l'hi agrairé la seva gran humanitat i la seva gran profesionalitat. Desde aqui li vui retre homenatge: Don Melcior, que visqui per molts d'anys i gracies per els seus esforços per donar-nos a mi i a molts una educació lliure.
Desde Manacor: Toni Durán Febrer
Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente