El cilindre
Vaig sentir un gran alè quan dissabte passat, en entrar en el Teatre d'Artà, al congrés d'UM, als periodistes només ens donaren l'acreditació amb el llaç per penjar-la al coll, que és la versió modernitzada del picarol de tota la vida. Als congressistes, per contra, a més de l'esquella amb codi de barres, els donaven un paquetet llargarut de cartró blanc. A dins, un cilindre negre amb els extrems d'alumini, a mig camí entre una vareta màgica comprimida i un recipient atòmic, que, malgrat la seva sospitosa forma, semblava no sorprendre els uemites, que sense temor el passejaven amb la carpeta oficial.
Vaig pensar que els de la premsa no necessitam cap estri per acompanyar el truc de màgia que és un congrés de pau entre la tropa caïnita que allà s'asseia, i la qüestió nuclear -la solució final, com sempre se l'ha anomenada- era certament una solució a la guerra multifront a UM però no precisament inofensiva. Al final, resultà ser un bolígraf. Estri del tot inútil perquè la pàgina de la història de dissabte ja l'havien escrita abans.
També a Opinió
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- ‘Microcosmos mironià vs. microcosmos lul·lià’, de Montserrat Farràs, analitza les semblances entre dos genis
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.