Un glop de palo amb sifó tot mirant la lluna

Llubí té tradició licorera, encara que algun dels més joves dels seus veïns en pegar un glop de palo amb sifó el pugui identificar com a coca-cola, un poc més forta. Els que eren infants quan la darrera epopeia de la humanitat -posar un peu a la lluna- (en farà ja quaranta!) guarden l'alambí a la memòria amb tots els seus detalls. I a la memòria del paladar, l'escarxat de l'anís o la dolçor d'un glopet de mistela per provar que els regalaven quan hi anaven a comprar algun licor a betzef. Igual que el nom del poble està lligat a la cassalla Tres Caires, el palo amb sifó forma part de les seves vides com a aperitiu d'estiu. L'alcohol té mala premsa sanitària, però omple -amb la més diversificada varietat de marques i espècies- les cistelles de Nadal i també els cenacles i festes d'estiu que tant promocionen les mateixes autoritats que adverteixen dels seus efectes nocius per a la salut.

Licors externs han substituït en varietat i abundància, segons les capacitats publicitàries, el mesclat de les matances, la ginebra matinera, les herbes, els roms i les cassalles rebentadores de cafès de migdiades de tutis, tercetis i trucs, en hores d'esbarjo tradicional. Cada tasca, el seu moment i la seva bevenda. El Martini, en un afany de cosmopolitisme i modernitat, fou el primer que es promocionà per a qualsevol lloc i a qualsevol hora, confonent l'ociositat amb beure sense mesura. Però aquesta és una història diferent. Molta gent creu que el palo es fa de garrofa.

Potser en hores d'escassetat de sucre s'empràs la dolçor de la popa de garrofa per fer palo, pensa en Damià Perelló, un dels darrers licorers llubiners. Fan palo artesanalment amb Toni Coramet que guarda gelosament la fórmula del seu cosí Biel. Fan palo per a consum propi, amb sucre cremat, amb sucre recremat, amb sucre bullit, l'elemental escolça de pal de quina i altres herbes, la dosi que toca d'alcohol, i tota la saviesa alquimista acumulada de generacions. I, sobretot, la paciència necessària que ha de tenir un ‘artista' per endolçar la vida als amics, que és la millor manera d'endolçar-se la pròpia.