EL RETORN

El President Antich va tornar preocupadíssim del viatge a les Antilles. El doctor Leonel Antonio Fernández Reyna i la llicenciada Margarita Cedeño de Fernández assoliren el control del país amb el lema "Servir al partido para servir al pueblo", però és evident que encara no han superat la primera fase. Per afegitó, quan estaven en el període de "servir al partido" varen presentar-se els empresaris mallorquins i la cosa va embullar-se fins a l'infinit.

-La pobresa a Santo Domingo és esfereïdora -va confessar el President Antich a l'Honorable Manera.

-I sols s'hi han establert quatre o cinc cadenes hoteleres -li va respondre l'Honorable Manera-. Espera que hi siguin totes.

Aquell vespre el President Antich va somiar en Pepe el Mallorquín i d'altres pirates que assolaren les Antilles. I en un primer impuls, va ordenar que procedissin a enviar-hi 150.000 € a fons perdut per tal de promoure l'educació secundària en alguns barris marginals de Santo Domingo.

-Ben segur que la Primera Dama t'obsequiarà amb una botella de rom Pampero -li va dir el Director General d'Acció Exterior, Jordi Bayona.

-I millor que te la beguis tu i no quedi per allà -va mormolar l'Honorable Joana Barceló, amb un indissimulable mal humor.

Segons la darrera enquesta governamental, cada família dominicana destina més d'un 4,57% al consum de begudes alcohòliques que no a l'educació dels fills.

SERVEIS SOCIALS

Madame Rosa és més sensible que les cordes del violí. Cada vegada que s'apropa la copa de Moet&Chandon als llavis no pot estar-se de pensar com cantarien de bé pinsans i caderneres si poguessin abeurar-se en bassiots i safarejos de xampany. I sospira, entristida.

Les mesures socials que el Govern pugui endegar per tal de combatre la crisi, la preocupen més que qualsevol altra cosa. A posta va sol·licitar una reunió amb la conselleria d'Afers Socials. Madame Rosa va acudir-hi amb un plec de propostes força interessants, com són la d'alliçonar els necessitats en la conveniència d'anomenar caviar, al pa dur, o d'aprendre a menjar aire. Tocant a Fina Santiago, va fer-se assessorar per gent força acostumada a sobreviure. Hi havia en Matasetzes, en Toni de l'Havana, na Teresot, en Creus, es Xato... Ambdues parts parlaren i exposaren els seus diferents punts de vista per a combatre la pobresa extrema.

Atès que s'acostava l'hora de dinar i ningú no tenia intenció de posar un platet de cacauets damunt la taula, na Teresot va anar per feina. Va entimar a Madame Rosa:

-N'hi ha prou que ens digui si hi ha més pots de Cola-Cao enterrats.

-I per on podem tirar l'ham -va afegir en Matasetzes-. No hem de perdre el temps fent com aquell que cerca esclata-sangs per la Mare de Déu d'Agost.

LES BICICLETES

Es Baluard ha decidit aplicar descomptes substanciosos als visitants que es desplacin fins al museu amb bicicleta. L'oferta forma part d'un ambiciós projecte municipal que té l'objectiu de reduir la contaminació i els renous. Tanmateix, descomptant Nanda Ramon, que enguany ja porta més quilòmetres a les cames que Lance Armstrong, la resta de regidors i regidores de Cort opten per fer els desplaçaments en cotxe oficial perquè, encara que vagin del despatx al cafè de la cantonada, tenen temps de respondre la correspondència o de servir el poble de mil maneres.

No és probable, per tant, que l'oferta del Baluard pugui contribuir a fer una ciutat més humana. Sobretot si tenim en compte que en Matasetzes ha ficat cullerada en la qüestió. Cridava:

-Bicyclette à louer, ladyes i senyors, deu cèntims! Militars i criades, cinc!

Era a la plaça de la Porta de Santa Catalina, i oferia la seva bicicleta a tots aquells que trobaven que valia la pena pedalejar vint metres i no pagar entrada en el museu.

El Repòrter Tribulete va sorprendre's en veure'l enfeinat. En va voler saber el motiu.

-La iniciativa privada no pot menystenir les oportunitats de créixer que li ofereix l'Administració -li va respondre en Matasetzes.

I va continuar:

-Cèntim rere cèntim faré butxaca.

Ho tenia clar:

-M'apunt a l'oferta de 250 euros de Zapatero per als que es compren una moto.

I va anunciar:

-En dos dies em veuràs fotre pistonades per les avingudes.

LA SORTIDA DE LA CRISI

El model de finançament autonòmic continua essent tema de polèmica. El President Antich va viatjar a Madrid per plantar-li cara a la ministra d'Economia i Hisenda.

-No me'n vaig de Madrid si no és amb les butxaques plenes -li va dir el President Antich.

-En este caso -li va respondre la senyora Elena Salgado-, te aconsejo que el domingo te plantes en la puerta de la iglesia de los Jerónimos a la salida de misa de diez.

I va explicar-se:

-No hay facha que renuncie a ganarse el cielo a cambio de unas pesetillas.

El President Antich va retornar a Palma amb símptomes evidents de depressió. El va sorprendre, força favorablement, l'actitud positiva de l'Honorable Manera.

-Xisco -li va comunicar l'Honorable Manera-, si tenim una mica de sort, ben aviat podrem anunciar que som el primer país que ha superat la crisi.

-I què hem de fer...? -va demanar-li el President Antich.

-Poca cosa -li va respondre-. Hem de localitzar mister James.

En poques paraules, l'Honorable Manera va explicar-li quina era la situació. Mister James és un indigent que tot just va posar els peus a Son Sant Joan, procedent de Londres, va començar a repartir bitllets de dos mil euros entre els vianants.

-Sols hem de fer-nos els topadissos i parar la mà -va concloure l'Honorable Manera.

El President Antich va abraçar-lo. Va ésser en un gest espontani, de pura admiració.

-Ni en Keynes surt del pou més aviat! -va exclamar el President.

Ambdós partiren a corre-cuita cap a l'aeroport, que és on havia estat localitzat mister James.

Hi havia una munió de gent, cercant-lo. Però ja havia aixecat el vol.

El President Antich i l'Honorable Manera compartien un cafè.

-I dius -demanava el President- que mister James anava fet un pellingot...?

Va assentir, l'Honorable Manera.

-Els pobres donam el xasco -va intervenir en Matasetzes-. Mirau-me a mi: espardenya catalana i capell foradat. Idò amb el Pla Renove em compraré una Yamaha tan petanera que en el punt de pegar fua ja hauré aconseguit la pole.