algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

Jo vaig voler ser B. Porcel

La meva memòria, d'una debilitat extrema, no em permet precisar quant de temps em va durar l'embranzida de voler ser Baltasar Porcel, però en tot cas no fou cosa d'un sol dia. M'agradaria poder explicar ara amb una mica de deteniment aquest sentiment que durant un temps va niar dins la meva ànima. Per tal motiu voldria deixar clar que durant la meva joventut mai vaig tenir vocació per un ofici o professió determinat. El que sí vaig voler ser quasi sempre és una altra persona de la que era.

El primer personatge, per ordre cronològic, que jo vaig voler ser fou -ho record com si fos ara- "Shane", aquell protagonista de Raíces profundas que encarnà Alan Ladd. Després vengué Alfredo Di Stefano. Més endavant, encara, m'hauria agradat ser Jacques Brel, Joan Manuel Serrat o Frank Sinatra. Passats un pocs anys ja va venir l'afany de ser Baltasar Porcel. Aquest desig va coincidir temporalment amb la meva estada a València per estudiar la carrera de medicina i amb el meu sojorn al Col·legi Major Lluís Vives. Era a finals dels anys seixanta.

És ben lògic, amics lectors, que penseu que el que jo volia era escriure tan bé com l'andritxol. No era, tanmateix, aquesta, exactament, la causa del meu desig de semblar-me a l'autor d'Arran de mar o dels Difunts sota el ametllers en flor. És veritat que en aquells anys vaig escriure un conte -l'única incursió dins la literatura creativa de la meva vida- que va tenir la millor fortuna en el modest concurs literari en el qual participà. Per fer justícia, però, hauria d'haver donat la meitat de les mil pessetes que vaig guanyar a Porcel, a la manera del qual, indubtablement, estava escrit el conte, i l'altra meitat al jurat que tenia ben decidit premiar abans de tot -no quedaven més collons, varen dir- una obra escrita en català i no en castellà. Però, hi insistesc, no fou per escriure bé i amb gran poder de seducció la causa que jo volgués ser Baltasar Porcel.

L'imitava amb la il·lusió de poder viure com ell. Porcel, per a mi, no era solamet un estil literari, era quelcom més: un estil de vida, una "vida exemplar". Com "Shane", Di Stefano o Brel. Vaig quedar ben aviat fascinat pels seus cabells llargs i negres, per la seva barba, per la gavardina Pierre Cardin de color cel que vestia, pel seu afany iconoclasta, per la seva voluntat de desliterituritzar la literatura, de llevar-li la pols i tot el que fos estantís, per l'esforç a trobar l'adjectiu exacte i nou, per descriure amb inesperades analogies els colors dels núvols, per comunicar el sabor aspre de la mata llentisclera. Em produïa admiració -enveja- el seu agosarament i la seva ferma decisió de viatjar arreu del món i d'entrevistar els homenots que hi localitzava. Entrevistes farcides de preguntes lògiques i, tanmateix, inesperades, sobre aspectes més materials de la seva feina -aquelles entrevistes a Serra d'Or i a Destino!-, i pel seu compromís ètic i, en conseqüència, polític.

Més encara: vaig admirar Porcel i vaig voler ser ell per l'admiració que em produïa la seva capacitat de crear o descobrir -la discussió sobre aquesta disjuntiva seria interminable- aquell món d'Andratx, de la Mallorca que jo tant enyorava. Una prosa en la qual es confonien els records amb les esperances, els vius amb els morts, els homes amb les bèsties, els contrabandistes amb els carabiners, la venjança amb la justícia, les navegacions pel Carib amb les que els homes aspiren a fer per la pell de les dones, tan salobre com l'aigua de la mar. Porcel, a més, ens va transmetre la consigna de no seguir més manaments que el de sucar la vida. Va tenir temps, també, per mostrar-nos i demostrar-nos, quasi a la manera de Vicent Andrés Estellés, que no hi havia en tota la literatura universal de tots els temps dues cames com les que posseïa i exhibia Montserrat Roig. Cal donar més motius perquè comprengueu que vaig voler ser, durant una no curta temporada de la meva vida, Baltasar Porcel?

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 13 anys
Crec personalment que he sét incorrecte amb sa figura d'en Baltasar Porcel a s'hora de defensar s'honorabilitat de na Montserrat Roig, al cap i a la fi, ara tampoc en Porcel es pot defensar. Personalment en discrepava en sa visió que tenia des catalanisme polític i s'actitud d'aquest cap a s'estat espanyol, s'amistat personal que arribà a tenir amb es borbó li distorsionà sa visió des propi país, crec. A s'altre costat, en canvi, he de reconèixer que probablement fou es primer escriptor que tractà es conjunt de Balears no com a una unitat purament administrativa sinó com a un país amb una personalitat i unes gents, fou es primer escriptor mallorquí ( així ho ha escrit aquestos dies en Felip Cirer en es "Diario de Ibiza") per a qui ses altres illes existien i sempre he fet meua sa visió que tenia d'allò que és ser una illa i viure a una illa: mentre una terra continental sempre té alguna cosa de corredor entre altres llocs, a una illa es donen unes condicions úniques, personalíssimes, que la fan, que fan totes ses illes, com a petits universos. Deia que ses illes són llocs per a viure i tenia raó
Valoració:0menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 13 anys
He mirat es diccionari i no és "perilla" sinó "barbó"
Valoració:0menosmas
Per Conxa Forteza, fa mes de 13 anys
l'única vegada que he parlat amb na Monserrat Roig va ésser a la Plaça Sant Jaume en motiu no record de quina revindicació nacional. Duia una gorra per tapar els efectes de la quimioteràpia. Jo no estic en contra de fer una lloança a les seves cames, però si se recordàs la seva obra con les seves cames no tendria res a dir. Mai he vist que a cap escriptor mascle, finit o viu, se parlàs de les seves cames o del seu cul.
Valoració:2menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 13 anys
Cal fer una significativa (odiosa?) comparació i és que en Baltasar Porcel, que s'ha mort an es 72 anys i jo no discutiré es seu talent, escrigué unes desset novel·les o cosa així he llegit, mentre que na Montserrat Roig, que morí an es 45 i ara en tendria 63 n'escrigué unes vint. Que només se la recordi per determinada part des cos revela una gran baixesa moral. Hem de tenir en compte que per a sa literatura en català na Montserrat Roig era allò que na Maria del Mar Bonet per a sa cançó en català, això és, sa figura més rellevant, i si sa que s'hagués morta hagués set na Maria del Mar, que ara té 62 anys, sa commoció hagués sét molt forta (la tendríem oblidada ara?), igualment forta d'allò que ho va ser sa de na Montserrat, qui, a part de defensar sempre aferrissadament sa causa des més i de ses més dèbils, va estar escrivint fins gairebé es final de sa seua agonia. Si se li reconegués a bastament tot això, es seus grans valors artístics i humans, igual sa referència a sa part corporal la podríem considerar un pecat venial (jo mateix, a alguna amiga amb qui tenc molta confiança, li he fet alguna referència an es seu físic i sa nostra amistat no se n'ha ressentit) però no és es cas, se la té premeditadament? oblidada. Al cap i a la fi, també es podria dir d'en Baltasar Porcel que tenia una sensual perilla, per exemple, i no veig que es faci, al contrari, es remarquen es seus valors humans i literaris
Valoració:0menosmas
Per Shane, fa mes de 13 anys
Voldria donar les gràcies al Sr. Bujosa per recordar-nos les hermoses cames de Monserrat Roig. HI ha records que alegren el matí.
Valoració:-6menosmas
Per watwalolla, fa mes de 13 anys
Vull discrepar energicament, tampoc no massa com a bon mallorquí, d'aquells i aquelles que diuen sentir tristor i trobar penós que es faci un petit i merescut omenatge a les cames de Montserrat Roig, Cames que no vaig veure mai, però que facilment es podien intuir estant tan bona com estava. Nostro Senyor la se'n dugué massa prest. Ellà ens deixà els seus escrits i el record de les seves cames i lo bona que encara està dins el nostre record. Ara, al cel, allà on van tots els bons escritors i on les ments ja sols gaudeixen la bellesa sense filtres biològics, Monserrat mostra les cames sense que cap àngel se'n faci creus. En el cel mos veigem tots plegats. Amén.
Valoració:-3menosmas
Per Conxa Forteza, fa mes de 13 anys
He sentit molts de comentaris de lo "bona" que estava na Montserrat Roig. Quan se va morir un poeta mallorquí molt conegutr només si li va acudir dir davant una servidora "quina llàstima estava molt bona". Tot molt penòs.
Valoració:0menosmas
Per Conxa Forteza, fa mes de 13 anys
He sentit molts de comentaris de lo "bona" que estava na Montserrat Roig. Quan se va morir un poeta mallorquí molt conegutr només si li va acudir dir davant una servidora "quina llàstima estava molt bona". Tot molt penòs.
Valoració:0menosmas
Per Conxa Forteza, fa mes de 13 anys
Molt trits, és una gran autora oblidada, el seu "temps de les cireres" no em cans de tornar-lo a llegir. Na Rodorera, també una gran escriptora, continuament se la recorda, na Montserrat Roig ha passat a l'oblit i no hi ha dret. És trits haver llegit lo de les seves cames com a darrera notícia d'aquesta gran escriptora morta massa jove.
Valoració:1menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 13 anys
És trist, a part que morís jove, que na Montserrat Roig siga recordada justament per ses seues cames
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente