Crec personalment que he sét incorrecte amb sa figura d'en Baltasar Porcel a s'hora de defensar s'honorabilitat de na Montserrat Roig, al cap i a la fi, ara tampoc en Porcel es pot defensar. Personalment en discrepava en sa visió que tenia des catalanisme polític i s'actitud d'aquest cap a s'estat espanyol, s'amistat personal que arribà a tenir amb es borbó li distorsionà sa visió des propi país, crec. A s'altre costat, en canvi, he de reconèixer que probablement fou es primer escriptor que tractà es conjunt de Balears no com a una unitat purament administrativa sinó com a un país amb una personalitat i unes gents, fou es primer escriptor mallorquí ( així ho ha escrit aquestos dies en Felip Cirer en es "Diario de Ibiza") per a qui ses altres illes existien i sempre he fet meua sa visió que tenia d'allò que és ser una illa i viure a una illa: mentre una terra continental sempre té alguna cosa de corredor entre altres llocs, a una illa es donen unes condicions úniques, personalíssimes, que la fan, que fan totes ses illes, com a petits universos. Deia que ses illes són llocs per a viure i tenia raó

He mirat es diccionari i no és "perilla" sinó "barbó"

l'única vegada que he parlat amb na Monserrat Roig va ésser a la Plaça Sant Jaume en motiu no record de quina revindicació nacional. Duia una gorra per tapar els efectes de la quimioteràpia. Jo no estic en contra de fer una lloança a les seves cames, però si se recordàs la seva obra con les seves cames no tendria res a dir. Mai he vist que a cap escriptor mascle, finit o viu, se parlàs de les seves cames o del seu cul.

Cal fer una significativa (odiosa?) comparació i és que en Baltasar Porcel, que s'ha mort an es 72 anys i jo no discutiré es seu talent, escrigué unes desset novel·les o cosa així he llegit, mentre que na Montserrat Roig, que morí an es 45 i ara en tendria 63 n'escrigué unes vint. Que només se la recordi per determinada part des cos revela una gran baixesa moral. Hem de tenir en compte que per a sa literatura en català na Montserrat Roig era allò que na Maria del Mar Bonet per a sa cançó en català, això és, sa figura més rellevant, i si sa que s'hagués morta hagués set na Maria del Mar, que ara té 62 anys, sa commoció hagués sét molt forta (la tendríem oblidada ara?), igualment forta d'allò que ho va ser sa de na Montserrat, qui, a part de defensar sempre aferrissadament sa causa des més i de ses més dèbils, va estar escrivint fins gairebé es final de sa seua agonia. Si se li reconegués a bastament tot això, es seus grans valors artístics i humans, igual sa referència a sa part corporal la podríem considerar un pecat venial (jo mateix, a alguna amiga amb qui tenc molta confiança, li he fet alguna referència an es seu físic i sa nostra amistat no se n'ha ressentit) però no és es cas, se la té premeditadament? oblidada. Al cap i a la fi, també es podria dir d'en Baltasar Porcel que tenia una sensual perilla, per exemple, i no veig que es faci, al contrari, es remarquen es seus valors humans i literaris

Voldria donar les gràcies al Sr. Bujosa per recordar-nos les hermoses cames de Monserrat Roig. HI ha records que alegren el matí.

Vull discrepar energicament, tampoc no massa com a bon mallorquí, d'aquells i aquelles que diuen sentir tristor i trobar penós que es faci un petit i merescut omenatge a les cames de Montserrat Roig, Cames que no vaig veure mai, però que facilment es podien intuir estant tan bona com estava. Nostro Senyor la se'n dugué massa prest. Ellà ens deixà els seus escrits i el record de les seves cames i lo bona que encara està dins el nostre record. Ara, al cel, allà on van tots els bons escritors i on les ments ja sols gaudeixen la bellesa sense filtres biològics, Monserrat mostra les cames sense que cap àngel se'n faci creus. En el cel mos veigem tots plegats. Amén.

He sentit molts de comentaris de lo "bona" que estava na Montserrat Roig. Quan se va morir un poeta mallorquí molt conegutr només si li va acudir dir davant una servidora "quina llàstima estava molt bona". Tot molt penòs.

He sentit molts de comentaris de lo "bona" que estava na Montserrat Roig. Quan se va morir un poeta mallorquí molt conegutr només si li va acudir dir davant una servidora "quina llàstima estava molt bona". Tot molt penòs.

Molt trits, és una gran autora oblidada, el seu "temps de les cireres" no em cans de tornar-lo a llegir. Na Rodorera, també una gran escriptora, continuament se la recorda, na Montserrat Roig ha passat a l'oblit i no hi ha dret. És trits haver llegit lo de les seves cames com a darrera notícia d'aquesta gran escriptora morta massa jove.

És trist, a part que morís jove, que na Montserrat Roig siga recordada justament per ses seues cames