Els successius casos de corrupció i la contundència (d'intensitat variable) amb la qual estan essent investigats fan brostar, de bell nou, les sospites mai no esvaïdes del tot sobre la politització dels òrgans judicials, començant per un fiscal general dependent -cal no oblidar aquest punt- del poder executiu. Una vella sospita que s'afegeix a les mancances d'una estructura judicial que cada dia es veu sacsejada per resolucions si més no difícilment comprensibles. En aquest context, la temptació dels nostres representants polítics per intentar condicionar o influir en la marxa dels processos de presumpta corrupció assoleix uns nivells de grolleria màxima.

Que tot un portaveu parlamentari socialista -misser de professió, per afegir-hi al banyat- acusi el fiscal general de l'Estat gairebé d'estar al servei del Partit Popular, pel fet de no autoritzar la pròrroga de les investigacions que duen a terme els fiscals anticorrupció Horrach i Carrau sobre Jaume Matas i el seu suposat enriquiment il·lícit, provoca idèntic esglai democràtic que veure els cappares del carrer Génova reclamar la presumpció d'innocència per a Francisco Camps, quan Rajoy i companyia ja han decidit -en canvi- que Manuel Chaves va incórrer en prevaricació en afavorir un empresa apoderada per la seva filla Paula, al marge del que digui el jutge. És tan grossera, la doble moral d'uns i altres en funció de qui sigui l'acusat; és tan escandalós l'intent de manipular-nos, que els ciutadans només podem apel·lar al silenci despectiu davant tanta mesquinesa.