Costa d'entendre per a què fan vaga a la SFM. Quan en el plec de reivindicacions es mesclen qüestions tècniques de seguretat amb protestes per subcontractes i denúncies de nepotisme, es corre el risc de mesclar ous amb caragols i de no fer entenedora la vaga. Qualsevol protesta en el sector públic ha de cercar, necessàriament, la complicitat de la ciutadania, que en som els afectats i els patrons alhora. I aquesta ni ho aconsegueix ni ho cerca.
D'un temps ençà -per ser exactes, del pas del PP a l'oposició- assistim a vagues com les dels metges, les dels conductors de l'EMT o aquesta de la SFM convocades per sindicats que no cerquen complicitats ni s'esforcen a oferir explicacions per aconseguir-les. Són, o això sembla, un envit als governants per qüestions que van més enllà de les explicades. Això no és bo per al moviment sindical, que se'ns presenta com a corretja de transmissió de corporativismes inconfessables, contraris a l'interès públic. Si les seves reivindicacions són justes, suportaran perfectament el debat i la transparència imprescindibles. La resta són envits.