La Rita viu al meu barri (poca conya, que per sota de les nostres cases hi passen les clavegueres de la Barcino romana) i va amb moto a la feina. Sovint ens trobem pel carrer, alguna vegada sóc jo qui torno del mercat ben carregat amb el carro, d'altres és ella qui torna de comprar l'aigua a la botiga del pakistanès que tenim ben a tocar de casa. He anat a classe amb ella en algunes assignatures (es va llicenciar el mes d'abril) i sé que ara és becària de Seix Barral -els matins a premsa i l'horabaixa a edició, o a la inversa, perquè el dia que m'ho va explicar hi havia una terrible batucada al barri amb motiu de Sant Joan i quasi no ens sentíem-.

Precisament vaig ser amb la seva cap, la Nahir Gutiérrez, que és la directora de comunicació de l'editorial que continua essent (juntament amb Anagrama i Tusquets) el principal referent de l'edició en llengua castellana, uns dies abans de trobar-me la Rita, en un sopar amb motiu de la taula rodona del màster d'edició que dirigeix el Javier Aparicio i on ella havia intervingut (en aquesta ocasió juntament amb la sempre optimista Ramona Pérez, la llibretera d'Àgora, aquesta joia que tenim a Ciutat i que va donar una autèntica lliçó de professionalitat als alumnes del màster i a tothom que vulgui ser llibreter: fer les coses perquè t'agraden i fer-les bé, i després ja vendran els resultats).

La Nahir em va introduir a la seva base de dades i de resultes d'això m'han arribat a mans quatre llibres de contes excepcionals que no puc deixar de recomanar, perquè d'això va l'article, de les lectures d'estiu (per cert, fantàstic el comentari del mestre Frontera l'altre dia a propòsit del nou llibre de Pere Antoni Pons sobre Joan Francesc Mira). A mi el relat breu em sembla el gènere literari més complicat i, per tant, un bon relat és un plaer i un bon llibre de relats és encara més sensacional, però sembla ser que hi ha molts editors (especialment en català) que no hi confien gaire, i per això m'agrada que la Rita estigui en una editorial prestigiosa que mima el relat breu.

I és que els de Seix Barral en els darrers mesos han publicat 9 relats de Juan Bonilla amb el títol de Tanta gente sola i 16 més de la Miranda July (que a més a més és molt guapa) a Nadie es más de aquí que tú; 8 de l'Ignacio Martínez de Pisón a Aeropuerto de Funchal i els 48 meravellosos i sensacionals relats de l'Amy Hempel a Cuentos completos. En total em surten 81 peces, que per a l'estiu no estan gens malament. És clar que el dia següent al sopar, el Javier Aparicio em va regalar un llibre fascinant de Lumen, que aplega els 41 relats que va publicar en vida una altra de les grans escriptores americanes, Eudora Welty. El llibre també es diu Cuentos completos i són una veritable delícia.

De totes maneres, jo no m'he cansat mai de dir que a Mallorca tenim autors fonamentals, que qualsevol literatura pagaria per tenir i que a més a més són excel·lents contistes dels quals se n'ha aplegat l'obra darrerament. Tenim Antònia Vicens amb Tots els contes, editats per El Salobre; i tenim Maria Antònia Oliver, amb L'illa i la dona (edicions 62) o Colors de mar (Proa). Hi ha tots els contes del malaguanyat Baltasar Porcel aplegats a Les maniobres de l'amor i tenim també les Mans plegades de Sebastià Perelló o tots els llibres de relats d'Antoni Serra. Però, i sobretot, tenim els relats de Guillem Frontera de La mort i la pluja (Proa) i els de Llorenç Capellà, 1920 (Lleonard Muntaner). Passa també que els dos són els autors de les novel·les fonamentals de les dues darreres dècades: Un cor massa madur (Edicions 62) i Mireia emmarcada a la finestra (Ensiola). Tot el món hi cap a un conte, però de vegades explicar el món necessita de les novel·les, i a Mallorca s'han fet les dues més excepcionals dels darrers vint anys. I no és xovinisme (ni tan sols exageració). Bona lectura d'estiu.