muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
10°

La tàpera, del juliol, fresca vol i no sol

Les tàperes han estat sempre una menja molt característica de les nostres illes. Any rere any, en aquest temps, arriba el moment de preparar-les, després d'haver-les collit de la taperera. Aquesta era una feina que tradicionalment feien les dones. Cada setmana s'han de collir les poncelles, abans que floreixin i s'espassin. Un costum que encara roman arrelat, encara que no tan fort com antany. La feina de la recol·lecció s'ha de fer a les primeres hores del dia, amb la frescor de la matinada. Per sort les nostres mestresses no han perdut la manera d'amanir-les, deixant-les en remull durant dos dies dins un poal o ribell. La seva preparació, per fer-les envinagrades, és prou senzilla. Cada dia convé canviar-ne l'aigua i després es posaran dins pots de vidre amb aigua i sal.

ESSÈNCIA DE LA MEDITERRÀNIA.Les tapereres tenen una predilecció especial pels marges i fonaments vells, rics en calci, secs i assolellats, donant al paisatge un aspecte molt mediterrani. Les murades els van molt bé, a les tàperes. Al juliol i a l'agost els turistes poden observar la seva presència als poderosos baluards i vells murs de Ciutat, Eivissa, Capdepera o Ciutadella. Entre les pedres antigues. Només a les Balears i a les illes italianes de Pantelleria i Lipari la seva producció constitueix una preada indústria local per a sibarites. Fan un fruit molt mengívol, de gust aspre, indispensable per a molts plats de la gastronomia balear. Tenen una gran quantitat d'usos gastronòmics en forma d'acompanyament, en la preparació de salses, o com a ingredient de plats més elaborats.

DONAR TÀPERES.Pràcticament ja no es diu això. Donar tàperes a algú significa vèncer-lo, guanyar-lo en una competició i les tàperes ens guanyen en la seva cursa de creixement de manera espontània, adornant murs de pedra i caient com a petites cascades de les parets. Diuen els entesos que els que mengin tàperes no patiran dolors de melsa, ni de fetge i que són un remei contra la melancolia i provoquen bon orí. La història de la farmacopea les defineix com a diürètiques, antireumàtiques i antiartrítiques i el més sorprenent de tot: duen la viagra en el seu interior. Tenen virtuts afrodisíaques i donen vivacitat al coit.

LES TÀPERES, UN PLAT POBRE.En no deixar florir aquesta planta, de la qual ens menjam el capoll, els humans hem aconseguit nombrosos plaers. Com el d'un pa amb oli amb tàperes o una llengua amb tàperes, o una ventresca de tonyina o bonítol o anxoves en conserva i amb tàperes per damunt. Les tàperes sempre han estat menjar de pobre, han esdevingut cosa de rics quan aquests han descobert el toc que donen al paladar. Sortosament, la gent de la terra encara pot gaudir del berenar típic a base de tàperes fetes a casa. Això és prou barat i, encara que diguem un contresentit, no té preu.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.