Èxit i desesperació

Dimarts nit van fer al Fox i a la 2, amb minuts de diferència, el (doble, originalment) capítol final de la 5a temporada de Dones desesperades, la sèrie per a espectadors intel·ligents (i que ens espavila, als altres) que s'empesquen un grup de guionistes que no volen sortir de Las Vegas.

Hi ha discussions inacabables sobre el secret del seu èxit, però les teories es poden resumir en: 1. la bellesa (alguns hi afegeixen: madura) de les protagonistes; 2. la mescla contínua de misteris extraordinaris i situacions quotidianes; 3. l'enveja que provoca la decoració de les cases, la neteja dels carrers i que els protagonistes sempre agafen el cotxe per anar a fer un gelat; 4. la defensa simultània que s'hi fa de la fidelitat i la infidelitat; 5. la veu narradora de Mary Alice ("l'amor ens sosté en etapes dures o pot fer que cometem crims sinistres...") i 6. altres.

De l'episodi (centrat en l'intent de Dave de venjar la mort de les seves dona i filla, matant Susan i el seu fill), em quedo amb el moment en què el metge li diu a Lynette, que sospita una recidiva del càncer que havia patit, el motiu dels seus trastorns: està embarassada (de bessons).