muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

El bacil de Koch (1882)

Era descobert el bacil de Koch. Deim bacil a un bacteri en forma de bastó (Bacillus) que poden ser aerobis o anaerobis facultatius. En aquest cas, parlam del que produeix la tuberculosi. Aquesta malaltia infectocontagiosa que va fer tantes víctimes entre els nostres avantpassats del segle XIX, es caracteritzava per la formació de tubercles a diferents òrgans, com els pulmons, les vèrtebres (mal de Pott), ronyons, pell (lupus tuberculós), meninges (meningitis tuberculosa) i intestins. Nasqué Koch a Clausthal, Hannover, el 1843 i morí a Baden-Baden el 1910. Metge i microbiòleg alemany, preparà la primera "tuberculina". Se li fou concedit el premi Nobel de Fisiologia i Medicina el 1905.

Va pertànyer a una família de la Baixa Saxònia, nombrosa, de dotze germans, obtingué el seu títol de medicina als vint-i-tres anys, amb qualificació cum laude, a la universitat de Gotinga. Va dur, primer, una vida un tant aventurera. Volia explorar terres ignotes: l'Àfrica, l'Àsia, Oceania... Somnis de jovent! Llavors, fou metge militar, amb l'Exèrcit prussià, en la guerra contra els francesos. Després fou metge rural, a la regió de Silèsia, a un poblet prop de Breslau. De sobte, una epidèmia que exterminà bona part del ramat de la zona el despertà de tanta curolla i li féu descobrir la veritable vocació. El seu enemic: el carbuncle o carbúncul, més espècicament Bacillus anthracis, malaltia infecciosa produïda per un bacteri que ataca els animals herbívors, essent-ne els més afectats les vaques i ovelles, terrible dolença que es pot transmetre a l'home.

La mortalitat en els animals és molt alta. L'home que hi treballa, el pagès i el ramader, veuen com en cas d'haver-se contagiat, comencen a patir una lesió cutània, la "pústula maligna", que en molts casos pot ser mortal. Aquestes infeccions carbuncoses preocuparen Koch i estudiant dia i nit el que passava, aconseguí aïllar el bacil que rebria el seu nom. Els seus treballs i conclusions el dugueren al concepte d'especifitat, regulat pels famosos postulats: el germen ha d'estar invariablement present, ha d'esser capaç de conreu fora del cos, i ha de produïr malaltia si s'injecta a un animal sa. Era el 1876 i Koch pogué seguir el cicle complet de vida d'un d'aquells bacteris i estudiar mètodes per a formar espores resistents. Gaudint d'una fama de cada cop més gran, Koch es translladà a Berlín i desenvolupà dos punts tècnics que serien molt importants. Primer utilitzaren tintes d'anilina per a tenyir els bacteris, que són semitransparents. Després, per a cultivar-los, emprà gelatina en forma de gel, el complex hidrat de carboni agar-agar obtingut de les algues.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.