algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
12°

Un ideal èpic

A hores d'ara no sé si és més atractiu menjar peix fresc a la Colònia de Sant Jordi o passar una setmana a la presó de Palma. I expresso el dubte -aparentment il·lògic-, basant-me en les experiències, igualment gratificants, dels senyors Jaume Matas i Óscar Collado. Ambdós han tocat el cel amb un dit. Més prosaic, Matas, que s'aixeca de taula i es deixa fotografiar amb la barra lluenta. D'un lirisme tibetà, Collado, que en sortir de la presó sembla il·luminat per l'Esperit Sant. En qualsevol cas, ambdós, aquests últims dies, s'ho han passat d'allò més bé, cosa que lleva dramatisme a la denúncia de Guillem Estarellas tocant al linxament públic del Partit Popular. Probablement, Guillem Estarellas en fa un gra massa del degoteig, lent, però incessant, per les oficines dels jutjats, de càrrecs públics de la legislatura passada.

En qualsevol cas, està en el seu paper de cala focs. Quan Madame Rosa va proposar-lo per a la secretaria general del Pepé, va dir, d'ell, que era un ca de bou. Probablement, Madame, volia dir que era vehement i força destraler. I que actua tal com és. Ara que el seu cap espiritual -Matas conserva el lideratge de la facció burgesa-camperola dels conservadors- s'atipa de peix més content que un Pasco, Guillem Estarellas el presenta com a víctima d'una persecució mai vista. I, no fotem!, un roman de pedra en escoltar-lo, perquè molt probablement Matas, entre mos i mos, pensa que si això és guerra que no vingui la pau. No hi ha dubte que Matas i el Pepé tenen objectius diferents. Matas passa dels mallorquins i relaciona Mallorca amb una taula ben parada, però els conservadors necessiten un Calvo Sotelo per a remuntar el vol i, fort i no et moguis, volen que sigui ell. Som davant un canvi de posicionament? I tant! Amb Madame Rosa que se'n va a Estrasburg a passar-s'ho bé i amb l'Últim Jinete d'Alcalá que promou la seva candidatura per a presidir el partit, als conservadors de sempre no els queda més remei que agrupar-se entorn d'un ideal èpic.

I paradoxalment, en Jaumet de les Rambles -el mateix que menja peix a té qui té-, representa l'èpica. Una part dels conservadors necessiten dignificar el matisme si encara volen tenir alguna a dir en el futur. Guillem Estarellas ha pres messions per aquesta opció, i ho ha fet amb una falta de subtilesa imponent. Potser, com diu, Matas sempre s'ha brindat a col·laborar amb la justícia, però el fet que faci dos anys que s'ha apartat de la política activa, no l'eximeix de respondre de la seva lamentable gestió pública. Tan poc valora, Estarellas, la gent, els ciutadans, el poble, que no els considera dignes de rebre les explicacions que facin falta...? Sembla que sí. Ara per ara, dóna suport incondicional a Matas, perquè Matas (amb el plat ple de peix) és èpic.

I el partit, entre Estarellas i els que van i vénen dels jutjats i els que es disposen anar a la guerra, és una olla a pressió. Fins al punt que un polític de l'experiència de Joan Flaquer, que en moments difícils ha sabut tenir el cap fred, està a punt de perdre els papers. Tant fa ús del llenguatge dels màrtirs (ningú no em posarà de genollons!) com del de la companyonia castrense (per a mi no suposa cap màcula haver fet part del govern Matas). S'ha cregut esquitxat pel cas CDEIB i s'ha posat a la defensiva. No n'hi ha per tant. És cert que encara no ens expliquem el simulacre de noces xineses del Castell de Bellver a càrrec de la conselleria que ell presidia. Però Turisme és una caixa de sorpreses, no sempre explicables. Tampoc no entenem què fa el President Antich a Puerto Rico lloant els encerts de la nostra experiència turística (és a dir, dient mentides), i no passa res.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.