Jo no ho sabia

Els importa un rave el mal que fan a la política i, de rebot, a la qualitat democràtica del país. I tot per mantenir un lloc de feina -l'anomenen càrrec- que els garanteixi els ciurons. Realment penós. Cert que la nostra societat ha abandonat tota espurna d'heroïcitat i ningú ja no considera la defensa de la dignitat més enllà del que només és el dret a la defensa pròpia, inclosa la mentida com a recurs acceptable. Però, per aquells que encara no tenim altra cosa més que la dignitat, la dimissió simplement per responsabilitat política ens sembla que honora molt més que la resistència a l'espera que escampi el temporal.

És clar que no tothom ho veu igual. N'hi ha que, fins i tot, s'amaguen de dir que són irresponsables de les malifetes i, així, encara som a l'espera que l'exbatllessa Cirer almanco digui que ella no sabia res de la seva Funerària. Mentre el jutge empresona un presumpte xoriço que era al seu càrrec, ella, fent una acudit fàcil, calla com un mort. Deu pensar que una altra malifeta acabarà per fer oblidar aquesta i, amb un poc de sort, serà en una altra institució: n'hi ha per dar i per vendre. Ho sap, això sí que ho sap.

Potser aquestes mateixes persones que s'arreceren a l'espera del que diguin els jutges són les mateixes que es queixen de la pèrdua de valors de la societat, de si els joves ja no tenen el que ells creuen que haurien de tenir o que l'esquerra que governa fomenta el relativisme moral. Curiosa contradicció (i hipocresia, afegiria) perquè no hi deu haver apel·lació al relativisme més clara que la seva fugida de les responsabilitats polítiques: les coses no són ni bones ni dolentes mentre no es demostri en un complicat procés penal on fins i tot la prescripció es considera una victòria. Si ho sap el papa...