Hi ha camp d'investigació, per qui hi vulgui trescar, sobre com podríem anomenar els programes de televisió que viuen d'informar sobre la mateixa televisió: vampirescs?, autoreferencials?, fagocitaris (perquè hi aprofiten el pitjor...)? I el fet és que quan vols notícies sobre la televisió, el mateix mitjà sol ser un mal informant. Exemples: la poca o nul·la informació que subministra TVE sobre els seus recents maldecaps (el cost i el fracàs d'Eurovisió, el silenci de l'himne, la destitució de Torreiglesias...) o TeleMadrid sobre les vagues (que en van interrompre un altre cop un informatiu).

Clar que també hi ha qui aprofita tots els moments per parlar (bé) de si mateix, com van fer contínuament el trio d'A3TV (Prats, Luque, Sánchez) a la final de la Champions, amb un torrent de publicitat i autoelogi i el regal final d'una interrupció publicitària de 15 minuts que deixà el personal sense veure els del Manchester recollint la copa de segons. Quan s'estengui el Twitter crític de les audiències ja veurem com s'ho faran, els presentadors, per autoelogiar-se sense perdre audiència. Mentrestant, l'audiència agafa la via ràpida, i engega la ràdio.