La tradició de les creus de pedra a les entrades de les viles i a les voreres i encreuaments de camins té el seu origen en l'Alta Edat Mitjana de l'Europa Occidental. En un principi es tractava d'una simpe creu de fusta o ferro aixecada o gravada sobre la pedra per passar a constituir posteriorment un símbol autònom tallat ex profeso.
A la Baixa Edat Mitjana el treball de la talla de creus de pedra dóna exemples de depurada perfecció i virtuosisme a la Bretanya francesa i a Irlanda. A Espanya es troben les primeres peces importants a Galícia, País Basc i posteriorment a Catalunya. Precisament d'aquí és d'on procedeixen els models que es troben arreu de Mallorca, importats pels nous pobladors després de la Conquesta de 1229. La més antiga conservada a l'illa és la Creu de s'Amitger, a Escorca, que data de 1399. Però és al segle XV quan aquesta tradició es consolida a Mallorca amb nombrosos exemples de creus de pedra als nuclis urbans i també en alguns camins públics.

A Llubí resten quatre creus de terme, dues de la segona meitat del segle XVII, una de la segona meitat del XVIII i la darrera, del primer terç del segle XIX. Hi predomina, per tant, l'estil barroc. Malauradament els autors d'aquestes realitzacions ens són del tot desconeguts, encara que es pot suposar una mateixa autoria en les dues més antigues. Iniciam l'itinerari a la plaça de Son Rafal, just a l'entrada de l'avinguda de Son Marget, on trobarem la creu des Molí de Son Rafal [1]. És la més antiga de les conservades a Llubí, ja que fou bastida en 1680, tal com es pot comprovar sobre el relleu del fust. És bastida en pedra maresa, amb la base de planta octogonal amb tres graons, més un graó de secció circular monolític original del segle XVII.

El capitell o tambor és de secció octogonal amb vuit figures dins fornícules amb veneres, separades per columnes corínties, i rematat per una cúpula vuitpartita. A l'interior de les fornícules es poden identificar les imatges l'Àngel de la Guarda, sant Joan Baptista, un sant amb l'espasa (que pot ser sant Bartomeu o sant Pau) i finalment, sant Pere. La resta d'imatges són impossible d'identificar a causa del mal estat actual i per la manca de documentació descriptiva de l'època. Finalment, la creu és de tipus grega, de braços rectes amb terminacions en florons i decoració vegetal. Mostra a l'anvers un Crist Crucificat (molt mulitat), mentre que el revers hi ha la Verge Coronada sobre la mitja lluna. Dins el barri de Son Ramis [2], situat sobre el turó de llevant del poble, es troba la creu de Son Ramis. Aquesta fou aixecada el 1686 i guarda moltes similituds amb la creu del Molí des Rafal. Té una base troncocònica truncada. El fust és de secció octogonal amb canaletes d'aresta. A més de la data abans esmentada, du un escut dels Ramis (una mà amb un ram).

El capitell o tambor és de secció octogonal amb vuit figures dins fornícules amb veneres separades per columnes, dins les quals es poden identificar l'àngel de la Guarda, sant Cristòfol, santa Bàrbara i sant Llorenç. El mal estat de conservació fa que la resta d'imatges siguin molt difícils d'interpretar. La creu és grega, de braços rectes amb terminacions en florons de fulles d'acant i abundosa decoració vegetal als braços, assentada sobre un sòcol amb quatre cares d'àngel. La creu té a l'anvers un Crist crucificat mentre que a l'anvers hi ha la Mare de Déu amb l'Infant. La darrera mostra ubicada dins el nucli urbà és la creu del carrer de la Creu [3], entre les cases 91 i 93. Fou aixecada en 1825 en pedra calcària (fust i creu) i pedra de marès (base i tambor). La base és d'estructura troncocònica truncada; el fust és octogonal, amb l'arrencada quadrada. S'hi pot llegir el lema "DE SON BNAT JURL FRANCIS ALS SE LAT 1825 RAFELA BESÓ LAM". El tambor és de secció octogonal amb vuit fornícules i una figura mutilada que no es pot identificar (un sant?), de factura més antiga que la resta.

La creu és grega, amb els braços rectes amb terminacions arrodonides. A l'anvers hi ha l'anagrama d'Ave Maria, amb l'incís "AM". Segurament, tal com afirmen Gabriel ALOMAR i Gabriel Àngel PERELLÓ, el capitell i la creu volien seguir la mateixa estructura de les anteriors perquè la creu originària del carrer de la creu s'havia fet malbé. La darrera creu és troba dins fora vila, concretament en la cruïlla dels camins vells de Muro a Llubí i d'Artà a Búger. És coneguda com la creu de Son Setrí [4]. Com les altres, és feta majoritàriament de marès i l'estètica sembla indicar que es tracta d'una obra de la segona meitat del segle XVIII. Segurament en substitueix una d'anterior, documentada a finals del segle XVI. El fust i el capitell són de secció octogonal. Al capitell hi ha representada una murada amb merlets que pot recordar l'escut de la vila de Muro d'on pertanyia administrativament. La creu, a diferència de la resta que hi ha al municipi, és llatina, de braços rectes amb terminacions arrodonides i decoració geomètrica incisa. No té cap representació iconogràfica.