Fa un any ha corrien rumors de tota mena, per Palma, sobre les caixes d'estalvi. A la tardor s'incrementaren, afectaven especialment la Caixa de Balears, que era objecte d'una campanya que pareixia néixer dels seus competidors. Fa poc, es veren per Palma senyors d'aquells tan seriosos, del Banc d'Espanya, que ningú no sap què feien, a pesar que és de suposar que hi lliuren visites rutinàries sovint. I de sobte, el diari digital "mallorcadiario.com", fent-se ressò d'una publicació dita "capitalnews", informa aquest dies -ahir i despús-ahir- que el Ministeri d'Economia, el Banc d'Espanya, la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi i l'Associació Espanyola de la Banca haurien -si hem de fer cas a les informacions- consensuat un nou model de caixes d'estalvi per a tot el país.

Un model que suposaria una dràstica, dramàtica diria jo, reducció del nombre d'aquestes entitats. De prop de la quarantena que n'existeix només en quedarien sis. Pareix, seguint les informacions referides, que un criteri per als matrimonis forçats seria el de proximitat geogràfica, la qual cosa situaria les dues balears -la Caixa de Balears i la de Pollença- en la destinació de ser absorbides per la Caixa o bé per la que resultaria de la fusió de les dues valencianes -Bancaja i Caja de Ahorros del Mediterráneo. És cert que d'ençà de fa temps els rumors i informacions que corren -als mitjans de Madrid- van en aquest sentit. I fins i tot el governador del Banc d'Espanya s'ha referit alguna vegada a la qüestió i pareix acceptat per tothom que el diguem-ne mapa de les caixes d'estalvi s'haurà d'aprimar. Però fins a aquest punt? No sembla molt lògic, però també és cert que la lògica del mercat financer s'escapa sovint a la que solem tenir els ciutadans que normalment no tenim gaire informació sobre el particular, no debades és un món al qual li agrada molt la discreció.

Si les informacions esmentades es convertissin en realitat i en efecte es produís un salvatge procés de fusió forçat, la situació resultant seria dramàtica. A la tardor passada dos alts dirigents de la Caixa d'Estalvis de Balears contaven a servidor que els rumors que afectaven la seva entitat no tenien cap base i, alhora, explicaven que existia en el conjunt nacional un interès -que s'evidenciava, i s'evidencia a través de certs mitjans de comunicació- de forçar uns situació que aconsellàs les fusions de caixes perquè, així, els beneficiats serien els bancs. L'argumentació partia d'una idea: les caixes, que estan arrelades a la societat regional respectiva perdrien la seva identitat territorial, es convertirien en grans i pocs ens financers i a mitjan termini el client les veuria allunyades, com qualsevol banc.

I preu per preu, una part de la clientela se n'acabaria anant a la banca privada. Només això seria com per preocupar-se, si es fes realitat. Més preocupant seria si les caixes balears fossin efectivament obligades a caure sota el control de la catalana o la potencialment futura valenciana, que a pesar de tenir presència i interès a Balears, els seus òrgans de decisió estan a fora. La qual cosa implicaria, políticament, la pèrdua del sistema financer propi -tot el propi que ho pot ser, val, però manco és res- que restaria sota els interessos polítics i financers de València o Barcelona. Hi ha moltes més potencials implicacions, però basten aquestes dues per adonar-se del que podria significar que les informacions citades es convertissin en realitat.