És propi de savis rectificar, però aquest axioma, que implica capacitat d'autocrítica, sovint ens parla també de precipitació, d'ineptitud o d'estultícia en la decisió primera. Aleshores la rectificació apareix com una figura ja no tan sàvia ni noble, sinó com un pegat mal posat sobre la marxa. El governant també ha de saber rectificar, però abans de tot s'hauria d'haver preguntat sobre la seva capacitat per governar-nos, sobre la seva idoneïtat. Val la pena insistir-hi perquè tot sovint sentim algú que exculpa un o altre polític sobre la base que encara és jove i amb l'esperança que ja n'aprendrà. Al govern de les coses públiques s'hi ha d'arribar ensenyat, i aquí, en el nostre país, n'hi ha hagut massa que abans de comandar només havien après a robar.

La majoria és plena de bona voluntat i de ganes d'aprendre, i entre tots els pagam sous que estan la mar de bé per anar a escola i, mentrestant, pintar-la. Així, no és estrany que adesiara el país contempli situacions llastimoses, preses de decisions que duen incorporada de sèrie, i ben a la vista de tothom, la seva rectificació immediata. Dos casos recents, sense que els seus responsables responguin a tots els extrems que acabam de referir, exemplifiquen aquestes preses de decisions per estultícia, seguides de rectificació no indicativa de saviesa: el conseller de Medi Ambient, el senyor Miquel Àngel Grimalt, anunciava fa pocs dies que es concedirien permisos per fer determinades obres en temporada turística.

El més beneit de cada poble sap fer rellotges, diuen, però el cert és que el mateix beneit no ignorava que el conseller hauria de rectificar. No va ser menester aixecar la pols de la polèmica per evitar la pols d'obra. El senyor Miquel Àngel Grimalt pertany, segons els entesos, a l'ala discreta d'UM -l'altra és la histèrica i aviciada, sempre segons els entesos. Aleshores, hauríem de pensar que algú que no l'estima gaire el va convèncer d'anunciar una bajanada solemne. Llàstima. Així i tot, d'ell en podria aprendre el senyor Miquel Nadal, qui vol deixar un bon record entre els empresaris del sector mostrant-los que no perd vigència el primer manament de la Llei del País: fes el que vulguis que tot acabarà legalitzat. I no du camí de rectificar.

D'altra banda, el president Francesc Antich anuncià, amb bon criteri, que no s'adheriria a la gitanada -si em perdonen els gitanos- de Zapatero, consistent a ajudar a comprar un cotxe amb els doblers dels pressuposts de les comunitats. El president Antich va entendre -com Montilla i altres- que aquesta no era forma de fer les coses i es negà a col·laborar amb qui es comportava com un triler. Acaba de rectificar. Així i tot, aquesta rectificació no és producte de la saviesa, sinó de la manca de coneixement d'un mateix: el nostre President tocava saber que, per caràcter, per natural i perquè la vida és molt dura, Madrid vinclaria la seva força de voluntat. El nostre president no és dels que resisteixen un torcebraç amb els superiors, que no és el mateix que guanyar-lo als més dèbils en l'escala del poder -però això no té gaire mèrit, per què ens hauríem d'enganyar. En fi, entre el conseller Grimalt i el president Antich se'ns ha oferit aquests dies una performança de govern poca-cosa, de política prima de cap. Si es van sumant situacions d'aquestes, que no plorin si les urnes els criden "Que n'aprenguin!".