TV3 a Balears i Valencia

TV3 i el miracle de Mahoma

TW
0

El passat dimecres dia 13, els espectadors de les Illes Balears no varen poder veure en català ni el gol de Toquero ni el gol de Toure Yayá ni el de Messi ni el de Bojan ni el de Xavi ni aquest altre gol, per tota l'esquadra, de l'entrada triomfal de Sa Majestat a l'estadi. Mentre els gols se succeïen, IB3 es dedicava a instruir delectant, que deia Horaci, amb Temporada Alta, i TV3 ens passava el 3/24, aquesta versió nostrada de la CNN que ens posen quan "ombregen el senyal", que vol dir que no podem veure el mateix que veuen a Balaguer, a Puigcerdà o a Mataró. En resum: ens vàrem quedar sense final en català.

L'explicació oficial la coneixem: els drets eren per a Televisió Espanyola, que havia tingut la deferència de cedir-los a TV3 amb la condició que fos només per a Catalunya. Evidentment, cap de les nostres institucions no va moure un dit perquè la "deferència" de la Primera fos extensiva a aquestes illes nostres de parla catalana: ara tenim la nostra tele, i la lògica comercial de defensar-la davant un canal rival pot més que la lògica de país segons la qual s'hauria de treballar perquè hi hagués com més televisió en català millor.

És aquí on hi ha la qüestió pel que fa, no a aquesta final de la Copa, sinó a totes les pel·lícules i retransmissions esportives que TV3 emet i que a nosaltres ens "ombregen": defensam IB3 contra la competència d'un rival en lloc de defensar el dret a triar entre tants canals en català com sigui possible. Em sé l'argument de la lògica comercial, el de la necessitat de protegir el nostre mitjà i el de l'interès de les dues parts, segons el qual TV3 també s'ha de defensar d'una televisió balear que pogués fer-li la competència amb les pel·lícules que ells han doblat i ens han cedit. No n'hi ha cap que em convenci, d'aquests arguments. Millor dit: no n'hi ha cap que cregui que pesa més que la necessitat de tenir una oferta en català com més diversa millor.

Notícies relacionades

En un món en què les plataformes digitals i les parabòliques ens porten fins a la sala d'estar centenars de canals en les llengües més diverses (i amb una poderosíssima presència del castellà), resulta que el competidor a qui hem de retallar les ales és la televisió pública de Catalunya. L'espectador, aquest ésser que tants de sociòlegs caracteritzen com un rei amb el comandament a distància a la mà, no pot triar entre un partit de futbol comentat per un senyor de Barcelona o un de sa Pobla. O no pot, en el cas que la data d'emissió per IB3 de Gladiator (posem per cas) li coincideixi amb un sopar de feina, veure-la el dia que la passen per TV3.

És difícil que a ningú se li escapin els efectes que sobre l'audiència pot tenir aquesta programació de "llums i ombres" a què actualment està sotmès l'espectador balear de TV3. N'hi haurà que, quan l'hagin posada un parell de vegades i hagin topat amb el 3/24 (per cert: fantàstic, això de tenir un canal de "tot notícies" en català!), deixaran de confiar-hi. I una altra cosa: si un dia (toquem fusta) tornen a comandar els que volen una televisió autonòmica balear bilingüe i amb Dávilas, ja serà molt mal de fer tornar les coses enrere. La història de TV3 a les Illes Balears serà com un divertit refrany valencià que recull l'Alcover-Moll: haurà estat el miracle de Mahoma, que s'adormí al sol i es despertà a l'ombra.