Començarem amb un tema tan interessant que fins fa quatre dies només un servidor hi havia dedicat un article. La guerrilla més potent del món ha estat derrotada militarment. Els Tigres d'Alliberament de la Terra Tàmil han reconegut aquest cap de setmana la seva derrota. L'exèrcit de Sri Lanka ha esclafat els darrers reductes de resistència i ha matat milers de civils. Per què això ha passat ara i no fa cinc o deu anys? Probablement l'escissió que varen patir els tàmils ara fa un any en sigui l'explicació. Deixem la política local i parlem d'economia, que al cap i a la fi no ens afecta tant com els resultats futbolístics (ja fa deu anys d'allò de Birmingham?) però ens interessa menys.

Palma torna a estar aixecada (crec que des que tenc memòria ha estat més temps en obres que en calma). Hi ha obres pertot arreu, i tot pel mal cap d'uns polítics que promogueren excessiva obra pública quan no era necessari ni intel·ligent fer-ho i d'uns empresaris que ni aleshores ni ara han sabut gestionar bé. Caldria rescatar ara els discursets sobre que guai que és ser liberal (sempre que cobris 50.000 euros mensuals de l'Ajuntament de Calvià, per no fer res, o almenys res que tengui a veure amb el "càrrec" que ocupes). O sobre com gestionar les institucions com si fossin una empresa privada. Si Matas i companyia haguessin gestionat una empresa privada així com gestionaren aquesta Comunitat, ara no passejarien tranquil·lament pels Estats Units.

Caldria rescatar tots aquells desacomplexats discursos ara que patim les tràgiques conseqüències de la patètica gestió de la banda d'estafadors autodenominada "nueva Mallorca". N'hi hauria per esbutzar-se de riure. Encara que a qualque persona que ara pateix la dramàtica situació de la desocupació per ventura li agafarien ganes d'esbutzar qualcú. Parlem de possibles solucions. Abundar a fer obres per fer obres, perquè ara tanmateix ja tenim aquí una borsa de 50.000 o 60.000 treballadors de poca qualificació que cal mantenir ocupats és un pedaç que, com a solució transitòria, per ventura no queda més remei que promoure. Però no és cap solució a mitjà o llarg termini. Insistir a mantenir la bombolla del sector de la construcció és suïcida. Com també ho seria apostar, a llarg termini, pel "monocultiu" del sector serveis.

Si ja podem extreure qualque ensenyança de la crisi que vivim i patim, és que la diversificació ha funcionat com un bon salvavides, mentre que el contrari resulta massa arriscat. Cal abordar, d'una vegada, un debat en profunditat, entre tots els agents socials i polítics, sobre quin model econòmic volem per a les Illes Balears, un territori ben determinat, ben concret i per bé que massa poc sobirà per a poder decidir en total llibertat, amb prous mecanismes institucionals per a planificar un futur econòmic amb perfil propi. No tenc criteri suficient per aportar cap tesi molt rotunda sobre quin hauria de ser aquest model de futur (un futur bastant immediat, evidentment) però sí que tenc claríssim que en el disseny hi ha de participar tot el ventall de forces polítiques i d'agents econòmics i socials. Partits polítics, els que són al Govern i, com a mínim, també el que és a l'oposició i també sindicats, patronals, entitats ecologistes i culturals més representatives.

També tenc cada dia més clar que una de les apostes fortes que podrien fer les Balears és per la indústria cultural. Per quatre raons: la primera perquè es tracta d'una indústria neta, no consumeix territori, no contamina... En segon lloc perquè les Illes Balears són un territori que, proporcionalment ha donat sempre grans creadors culturals. En tercer lloc perquè és una indústria perfectament compatible amb aquella que, per ara, és la principal font d'ingressos, que és el Turisme. I la quarta, perquè avui és possible. Quan parlam d'indústra cultural parlam del sector de l'audiovisual (en permanent expansió), les arts escèniques, les arts visuals, el llibre, la premsa i la música.

Vos imaginau les Illes Balears com un gran centre de producció cultural? Amb una indústria audiovisual capaç de produir producte local i producte global al mateix temps? Avui, a l'Europa dels vint-i-cinc la facturació del sector cultural supera els 636.000 milions d'euros i se situa prop del 3% del PIB. O sia, que supera les activitats immobiliàries i el sector de l'alimentació i les begudes. El sector cultural ocupa gairebé 6 milions de persones a la Unió Europea. Les Illes tenen les condicions necessàries per esdevenir un punt de referència mundial de la producció i comercialització cultural. Només ens cal valentia, consens i lideratge polític per apostar-hi decididament.