El diari Avui ha demanat a un bon gruix de diputats del Parlament de Catalunya quins líders polítics havien marcat el seu pensament, quins dirigents polítics, quines figures d'aquest àmbit havien estat decisives per a ells mateixos. La llista dels més votats és molt interessant, per explicar una mica el tarannà, la manera de ser, fer i pensar d'aquell parlament. El capdavanter del rànquing, amb moltíssima diferència, és Jordi Pujol. Certament, el pujolisme ha deixat una empremta clau en la política catalana, i així ho reivindiquen tota una sèrie de diputats (vint, en concret). La votació reflecteix el lideratge de Pujol i la permanència del seu pensament a l'hemicicle principatí. I demostra, des del meu punt de vista, que els diputats del Principat són persones a qui agraden les referències pròximes del país, tangibles, que puguin connectar amb el coneixement i amb l'experiència de la gent.

El segon lloc l'ocupen ex aequo, però ja només amb cinc vots, John F. Kennedy i Francesc Macià, una referència exterior de primer ordre, i un mite del país. Kennedy representa la renovació, l'occident desenvolupat però alhora respectuós amb els drets humans i amb les oportunitats de la gent. Macià, pel seu cantó, constitueix el referent del nacionalisme català, el president que restaurà la Generalitat i que intentà, sense aconseguir-ho, retornar la sobirania política al Principat de Catalunya. Per darrere de Macià i Kennedy, les referècies són internacionals (Mahatma Gandhi, Winston Churchill), nacional (Carrasco i Formiguera) i, als llocs setè i vuitè n'hi apareixen dues d'espanyoles (Felipe González i Adolfo Suàrez, ambdós amb quatre vots. I, finalment, amb tres vots, tenim un poti-poti, també, de referències exteriors (Nelson Mandela, Salvador Allende, Olof Palme) i catalanes (Joan Fuster, Enric Prat de la Riba i J.A. Duran i Lleida).

Els diputats del parlament de Catalunya, idò, cerquen primer les referències al propi país (Pujol, Macià, Carrasco, Fuster), sense oblidar les principals referències internacionals (Kennedy, Gandhi, Churchill, Mandela...). I no són gaire influenciables per l'actualitat (només hi ha un membre del parlament que esmenti, per exemple, Barack Obama). Ah! I el pes de la política espanyola, malgrat totes les circumstàncies, és encara relativament feble al Principat. Crec que no hi ha ni un sol diputat del Parlament de Catalunya que consideri Zapatero com un referent. I això no deixa de ser prou significatiu.

Els catalans esmentats són indubtablement nacionalistes i majoritàriament de tall liberal. A nivell internacional, també, tot i que personatges com Gandhi o Mandela no són tan fàcilment classificables, tenint en compte les circumstàncies històriques que varen viure (i canviar, de vegades radicalment). A banda dels liberals i d'algun socialdemòcrata, predominen els demòcrata-cristians (Carrasco i Formiguera, Duran i Lleida) i els conservadors (Churchill, Prat de la Riba). Tots els líders esmentats es caracteritzen, amb tot, per la seua forta personalitat, per la seua capacitat d'afrontar els reptes i per l'empremta que varen deixar en el seu moment històric. Crec que, de manera indirecta, a través d'aquesta enquesta se'ns ha donat informació interessant sobre els ideals dels diputats del parlament de Catalunya, a través dels propis referents polítics. Animaria algú que fes això mateix al Parlament de les Illes Balears. Seria interessant veure quins són els líders polítics que més admiren els nostres parlamentaris.