Estar al costat dels necessitats. Donar suport als desvalguts. Emparar els pobres, oferir recursos als que no en tenen, servir solucions als dependents... La política social no es pot veure afectada per la crisi econòmica que tots patim. Així ho han manifestat en reiterades oportunitats tant José Luis Rodríguez Zapatero com Francesc Antich com Francina Armengol. Tanmateix, una cosa és la teoria i una altra ben diferent la pràctica política. I amb això no vull dir que els responsables polítics d'aquesta terra nostra hagin descuidat la política social, però és prou evident que els actuals esforços són insuficients. Ja sé que les places residencials no poden crear-se de sobte, d'avui per a demà.
Malgrat tot, es fa imprescindible augmentar encara més els recursos. Però encara hi ha una cosa pitjor que la falta de recursos. M'estic referint a la mala utilització dels ja existents. I estic pensant, per exemple, en la residència Joan Crespí, que està tancada des del dia de la seva inauguració, el març del 2007. Clar, i també hi ha importants retards en la posada en funcionament de diferents residències. És aquí on han de posar especial esment els responsables de les polítiques socials d'aquesta terra. És del tot urgent.
