Encara que sigui per imatge, els edificis en els quals s’imparteix i s’administra la justícia a les Balears han de ser mínimament presentables. No pot ser que alguns semblin el despatx de Frankestein. No oblidem que es tracta del tercer poder de l’Estat i un pilar fonamental de la democràcia. Però si comparam els mitjans amb què funcionen els altres dos poders i els que tenen jutges i magistrats és per posar-se a plorar. Convindria que l’Adminstració autonòmica donàs una empenta important a aquesta qüestió de dotar amb els millors mitjans la Justícia, que ara per ara –i sense ànim d’ofendre ningú– és la barriada de Corea de l’Estat de dret.
És cert que les coses s’han de fer a poc a poc i que no serà senzill aconseguir els 121 milions que fan falta per arreglar edificis, instal·lacions i serveis, però si les Balears no volen ser tercermundistes, han de tenir molt present que els seus serveis judicials necessiten una mica de categoria. Aquesta lenta i imparable degradacio de l’administració judicial en les darreres dècades és mala d’entendre, cada cop és més esquifida davant les xarxes d’edificis que han anat creixent en totes les institucions, empreses públiques i serveis d’atenció al ciutadà. Per contra, als jutges i magistrats sel’s té pels grans marginats a l’hora de beneficiar-se dels pressuposts generals de l’Estat.
