És prou coneguda l’austeritat de Francesc Antich. Dina al Consolat d’un menú de 12 euros; diuen que du un rellotge de propaganda que regala cada any una caixa d’estalvis; els seus col·laboradors li raccionen i controlen el tabac i el seu sou és inferior al de no pocs metges depenents de la Conselleria de Sanitat que facin guàrdies. Antich predica amb l’exemple. És el contrapunt d’aquell Jaume Matas que tenia pisarro a Madrid (o és d’un testaferro?), casal al carrer de Sant Feliu, pis (o pisos) a la Colònia de Sant Jordi.

Tampoc no s’han oblidat els modelets exclusius de la seva dona, Maite Areal, amb les seves anades i vingudes per les millors botigues de mobles, roba, cortines i rellotgeria de Mallorca. I ara que els Matas han fuit als Estats Units, allò segur és que no viuen davall un pont. En canvi, Antich és auster fins a l’obsessió. No té remei. Morirà pobre. No és que això sigui obligatori per a un president, però segur que no li lleva cap vot.