El projecte del tren-tram per Manacor és un nou detonant de polèmica, un projecte que, ja abans de partir i sense haver estat explicat, ha comptat amb l’oposició d’alguns partits polítics i també d’alguns veïnats. En realitat, vist des de fora no s’entén l’actitud ni dels partits, ni dels veïnats; una actitud fonamentada en una negativa a un projecte que pràcticament desconeixen, una negativa fonamentada en vagues suposicions, i una negativa en absolut avalada per cap element tècnic que tengui una mínima consistència. En canvi, la Conselleria de Mobilitat del Govern de les Illes Balears ha fet seriosos estudis, ha volgut presentar un projecte de tren tram a l’altura de ciutats com Barcelona, Alacant i Manchester i ha pretès que Manacor fos capdavantera comptant amb una infraestructura que encara no disposa ni Palma.

És per això que sorprèn la negativa al tren tram per Manacor perquè, entre altres coses, és la primera vegada que es presenta un projecte ferroviari d’aquestes dimensions, i és la primera vegada que comptam amb més de 400 milions d’euros que vendran de Madrid i una trentena que vendran d’Europa. Realment som curiosos perquè ser un dels pocs països del món en què una infraestructura, necessària i convenient, de foment del transport públic i que compta amb el suport pressupostari de l’Estat, es posa tan en qüestió. No seria bo que tots plegats vetlassim per l’interès general d’aquests tipus d’infraestructures i no ens dedicassim a fer boicot polític, jugar amb demagògia i posar pals a les rodes o pedres a la via?

Estic segur que el Conseller de Mobilitat, Gabriel Vicens, no dóna crèdit a la quantitat de barbaritats que s’estan dient per Manacor que només juguen a favor de la desinformació i l’engany. Sort, però, que els manacorins són prou espavilats per veure que no poden deixar fugir una infraestructura d’aquestes característiques!! I els que no acaben demostrar la seva capacitació en matemàtiques són els comptadors oficials de la Policia Nacional. A la manifestació contra el Conseller de Salut, Vicenç Tomàs, digueren que n’hi havia 2.500 i, finalment, es demostra que no hi havia més de 800 persones. Dissabte, a la Cadena Humana, afirmaren que els participants eren 4.000 quan, en realitat, n’hi havia uns 12.000 pel cap baix. Ara veurem que diran a l’acte electoral que pagat amb doblers del PP, però liderat per Rosa Díez, organitza el Círculo Balear. Ja és que sabem que dins el PSOE tot és calma i pau perquè si no arribaríem a pensar que hi ha alguna mà negra interessada a donar canya als seus companys.

Allà on és evident que no hi ha ni calma ni tranquil·litat és a Unió Mallorquina, els esdeveniments s’han precipitat i la crisi està servida. El que ningú no sap és com acabarà tot això perquè, ara per ara, el repte inicial són les eleccions europees, on no es presenta el PSM, i on UM va coaligada, per primera vegada, amb CiU. Després de les europees –que tendran una importància interna apreciable–, hauran de decidir quin volen que sigui el seu futur. L’experiència és fotuda perquè, d’una banda, els fets demostren que les executives de consens no són útils i, de l’altra, la realitat indica que xapar el partit tampoc és bo. Puc estar equivocat, però, després del que va passar al PSM, la tècnica és no prescindir de ningú per sobrer o prescindible que sembli. Fer pinya i dividir-se els papers –en aquest cas potser entre Palma i Part Forana– pot significar una solució.

Veurem si Grimalt, Ginard, Ferrer, Nadal, etc, són capaços d’entendre’s, perquè sense entesa difícilment se’n sortiran. Ja s’apunten algunes solucions com la responsabilitat exclusiva de Miquel Nadal a Palma, tot incloent mans lliures per possibles pactes, independentment de la resta, a Ciutat. Veurem com evoluciona la situació, però estaria bé que el seny fos present per limitar els comentaris desagradables que aquest cap de setmana hem pogut llegir a la versió digital d’aquest diari o via sms. Quan els temes d’estrategia política passen a l’àmbit personal, les diferències esdevenen insalvables i el pacient entra en coma. Ara només cal esperar que serà del pacient, dels metges, de l’hospital i de tot l’operatiu clínic...