Ja no m’emprenya sentir de peperes veus l’exigència d’austeritat en la despesa pública mentre a Madrid fan de disciplinats escolanets d’uns sinistres personatges del COI amb la finalitat que uns jocs olímpics els permetin tudar milers de milions d’irrecuperables euros o que aquí, a Palma, diguin indignar-se perquè l’equip de Calvo ni ha considerat la possibilitat d’ampliar l’aforament de Son Moix de 23 a 40 mil imaginaris espectadors per tal de ser subseu d’un campionat de futbol.

No; la demagògia en la dreta, com el valor als militars, se’ls suposa i seria estúpid perdre el temps indignant-me. Però encara em fa vergonya aliena que els representants del sector privat, Cadenes Hoteleres i PIME, ataquin Cort per no enterrar aquesta inútil milionada mentre ells demanen reducció d’imposts i, en la teoria liberal que justifica els seus beneficis, no tenen la gosadia d’aportar doblers perquè el Mallorca (empresa privada) pugui albirar l’esperança que els seus resultats justificassin en el futur l’ampliació de Son Moix. Si hotelers i restauradors tenen els dirigents que es mereixen...