No seré jo qui, després de defensar la legitimitat dels pactes que ens governen, qüestioni la que sustenta al nou lehendakari. Tampoc no diré que són iguals perquè la guerra a mort entre PSOE i PP es manté en tots els altres àmbits fins al punt que som l’únic estat del nostre àmbit on els partits amb vocació de govern pretenen sucar en la crisi.
Ara bé, aquest és un problema de López i de Zapatero que s’endinsen en un perillós joc a una sola carta: la pau a Euskadi. A la resta de ciutadans, aquesta joint venture circumstancial contra el PNB ens sona tan higiènica, pel que suposa d’alternança després de massa anys d’un mateix partit en el govern, com falsa. Perquè o bé és fals el discurs de l’Espanya plural que ens vol vendre el PSOE, i en realitat comparteix l’ADN homogeneïtzador del PP, o bé són falses totes les promeses fetes als conservadors de tornar arrere la normalització del País Basc i d’atiar la divisió de la societat entre euskalduns i castellans, que és allà on els nacionalistes espanyols dipositen les esperances per la força demogràfica d’espanyols i sud-americans junts.
